Blogs

David Giles. Editors Jonathan Bowles, Gail Robinson l Center for an Urban Future

Les biblioteques públiques han de tenir un paper clau en les societats actuals perquè són les institucions millor posicionades per ajudar als ciutadans que han quedat al marge de la societat digital a assolir les competències necessàries per incorporar-s’hi. Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza el paper de les biblioteques en les societats actuals i de quina manera poden contribuir a millorar la situació econòmica i la qualitat de vida dels ciutadans. L’informe es basa en dades estadístiques dels tres sistemes de lectura pública de la ciutat de Nova York i en entrevistes als seus bibliotecaris i usuaris. 

Martí Casas i Payàs  | Embaladits

Queda algú que no hagi sentit a parlar encara del crowdfunding o de Verkami? En molt poc temps, les plataformes de micromecenatge s’han revelat com una eina extraordinàriament útil per fer aflorar petits mecenes interessats en finançar projectes que difícilment podrien tirar endavant sense la seva ajuda. Diverses propostes culturals presentades en els darrers mesos (discos,  llibres, pel·lícules, etc.) han estat possibles gràcies a aquest sistema de recollida de fons. Unes propostes que no només han aconseguit reunir amb èxit els diners que demanaven. També han obtingut un notable ressò als mitjans de comunicació i, sobretot, a les xarxes socials, que constitueixen el principal canal de difusió i dinamització de les campanyes de crowdfunding.

La nova llei d’educació francesa incorpora per primera vegada l’Educació Artística i Cultural (EAC) en el currículum formatiu. Els ministeris d’Educació i de Cultura i Comunicació mostren una  voluntat clara d’establir un marc estructurat per afavorir el desenvolupament artístic i cultural de tots els infants i dels joves en totes les etapes educatives. Davant d’aquest gran repte, la revista «L’observatoire» presenta en el seu últim número un dossier coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, dedicat a debatre sobre els eixos, els valors i les estratègies que han d’orientar el desenvolupament d’aquesta nova política d’Educació Artística i Cultural. S’incideix en el paper que han de jugar les col·lectivitats territorials i inclou una secció especial dedicada a la ciutat de Toulouse, que ha atorgat a l’educació cultural i artística un paper central i estratègic en la seva política municipal.

Ma. Victoria Sánchez Belando, Joaquim Rius Ulldemolins, Matías I. Zarlenga  l  Revista Crítica de Ciências Sociais, 99,  2012, p. 31-50.

La cultura se ha convertido en uno de los elementos decisivos en el desarrollo económico, social y de la identidad de las ciudades. En este sentido, las políticas culturales han efectuado un giro local y emprendedor, lo que se ha descrito como la ciudad creativa. No obstante, de forma creciente han aparecido voces que propugnan nuevos paradigmas en el que la cultura contribuya a un desarrollo más sostenible. En este contexto, Barcelona ha desarrollado un modelo de política cultural que se ha presentado como una síntesis equilibrada del modelo de ciudad creativa y ciudad sostenible. En este sentido, el gobierno local ha liderando el movimiento de ciudades a favor de una política cultural sostenible y participativa. No obstante, algunas medidas de la política cultural en la planificación de los equipamientos culturales, la participación cultural o la generación de grandes eventos nos indican que la estrategia implementada se enfrenta con grandes contradicciones y limitaciones en cuanto a la participación de la comunidad artística y la comunidad local.