Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Per una concepció integrada de Catalunya

“Del meu poble estant

veig tota aquella part d’Univers

que es pot veure des de la Terra.”

Pessoa

Si hi ha un valor geogràfic fonamental del territori català, un valor que es destaca sobre els altres i que permet parlar de la singularitat de Catalunya en el context de la geografia europea, probablement sigui el de la gran diversitat, física i humana, que aquest territori concentra en un espai físicament molt reduït. Catalunya és, a l’escala de la Mediterrània (l’àmbit general bioclimàtic, dins l’hemisferi nord, en el qual està inserida), un veritable microcosmos.

Els nous neorurals

Joan Nogué, Director de l'Observatori del Paisatge | Diari Ara, 31 de maig de 2015

La població es trasllada a viure d’un lloc a l’altre molt més del que a vegades ens imaginem. Els censos oficials no ho reflecteixen amb la finor i immediatesa que desitjaríem, com tampoc capten en detall les tipologies d’aquesta població que es desplaça i encara menys les seves motivacions, aspiracions i maneres de ser i de fer. A més, sovint som captius de mitges veritats, com la que diu que el camp es despobla. És cert que molts petits poblets estan perdent població i que, malauradament, en perdran encara més en el futur si no hi ha ben aviat un relleu generacional en l’agricultura, però també és cert que en molts altres s’estan donant processos de repoblament enormement variats i esperançadors,

La despesa en cultura de les administracions públiques a Catalunya

L’Estat espanyol té un sistema de política cultural que combina elements del model centralista francès amb els dels estats descentralitzats, però que és molt diferent en cada comunitat autònoma. El cas català, i el de la província de Barcelona, concretament, és encara més particular, ja que la incidència de l’Estat en termes d’inversió en la política cultural és molt limitada, i a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments se’ls suma un tercer gran actor: la Diputació de Barcelona.

L’ambigu i flexible marc normatiu de la cultura a l'Estat espanyol ha tingut com a efecte que totes les administracions públiques amb responsabilitat al territori destinessin part dels seus recursos a cultura. El 2014, per exemple, la Generalitat va destinar el 0,71% del seu pressupost a la cultura, mentre que els ens locals van invertir en temes culturals el 6,5% dels seus recursos.

Programa cultural per a les àrees rurals a Finlàndia

Finlàndia. Rural Policy Commitee

La política cultural a Finlàndia té dos grans impulsors al sector públic: l’administració central i els municipis, que es reparteixen la despesa pública en cultura gairebé a parts iguals, l’Administració central n’executa un 51’2 % i els municipis un 48’8 %[1] (2009).

L’Estat gestiona les institucions culturals nacionals, inclosa l’educació superior artística, i dóna suport a les indústries culturals, bàsicament el cinema. Mitjançant un sistema de subvencions, l’Estat intenta equilibrar la desigual programació d’arts escèniques (teatres i orquestres) i l’oferta de biblioteques i museus, mentre que els consells regionals de les arts exerceixen la mateixa funció de contrapès en l’àmbit de la creació artística. 

Marc legal de les polítiques culturals locals


Un dels grans dèficits estructurals del procés de descentralització de l’Estat espanyol ha estat el marc regulador de les polítiques culturals. Tot i que recentment s’ha reformat la llei estatal que regula l’administració local, la distribució de les competències sobre cultura de les tres grans administracions publiques de l’Estat no ha estat un tema ben resolt des de la restauració de la democràcia. Com sol passar en aquests casos, el que ha patit més aquesta històrica indefinició ha estat el més dèbil, l’administració local.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2016

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 149,3 milers de persones en el segon trimestre del 2016, xifra que es tradueix en una variació interanual del 0,5%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 14 % en el cas dels homes i un descens del 15,6 % en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada baixa un 1,6% i la no assalariada puja un 4,2%. El sector cultural aplega el 4,7% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 2,6% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,8%.

Digitalització, preservació digital i accés en línia dels continguts culturals

Comissió Europea. DG Connect 

Informe que revisa i avalua l’estat i els progressos assolits en la implementació de la recomanació (2011/711/EU) de la Comissió Europea per a la digitalització, la preservació digital i l’accés en línia als continguts culturals. Aglutina les dades proporcionades per cada estat membre i informa dels projectes desenvolupats entre 2013 i 2015.

Convocatòria de l’Euroregió per a projectes culturals

L'Euroregió Pirineus Mediterrània ha publicat una nova convocatòria de projectes, amb l'objectiu de posar en relleu la diversitat cultural dels territoris de l'Euroregió i fer-ne un espai de referència en l'àmbit de la creació artística. 

La dotació financera de la present convocatòria és de 100.000 €, a distribuir entre 6 projectes, com a màxim, de qualsevol disciplina i expressió artística en els àmbits de les arts escèniques, l'art contemporani, el cinema, l'audiovisual, etc.

Interpretación. Para marcar la diferencia intencionadamente

Sam H. Ham | Asociación para la Interpretación del Patrimonio

Llibre imprescindible per als professionals de la interpretació del patrimoni. L’autor aporta desenes de tècniques per desenvolupar productes interpretatius – tant atesos per professionals i treballadors dels centres com autoguiats – i recopila els canvis produïts en la manera de concebre la interpretació aquestes últimes dècades. 

Idees per a l’arquitectura i disseny de centres culturals

Peter Lényi (ed.) | Trans Europe Halles

Aquesta publicació pot ser una bona font d’inspiració si esteu en procés de concepció d’un nou centre cultural, de renovació d’un edifici o repensant el disseny i arquitectura d’un equipament. Hi podeu trobar tant grans idees com petit trucs extrets de la visita, per part d’arquitectes, a centres culturals europeus membres de la xarxa Trans Europe Halls.