Blogs

Get Close to Opera

Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.

3r o 4t d’ESO. Classe de biologia. La meva preferida (de fet, l’única) del ram de les assignatures de ciències. “Morfologia del cervell humà” era l’últim tema que podia entrar a l’examen. Recordo haver sortit de classe pensant, “espero que preguntin la part dels hemisferis del cervell, és tan fàcil que no em cal estudiar-ho”. Davant de tota la resta de conceptes que calia comprendre i memoritzar, per mi no hi havia matisos. Havia de ser pragmàtica i simplificar: l’hemisferi esquerre, l’artístic i imaginatiu; l’hemisferi dret, el lògic i científic. I punt. A la pregunta “tu ets de lletres o de ciències” tampoc hi veia matisos. Que m’agradés la biologia no significava res, jo era de lletres fins al moll de l’os.

“Las dos culturas” de C.P. Snow hi tenien res a veure? Segurament no, almenys directament. No vaig conèixer la teoria de Snow fins molts anys després. Per mi, ciències i lletres eren dos camins paral·lels, avançant al seu propi ritme i sense punts de trobada possibles. Per mi, sempre havia estat així, i no necessitava cap argument ni justificació al respecte. I en el cas de la sanitat i la cultura, exactament el mateix. Hauria estat força incongruent pensar res diferent...

Daisy Fancourt i Saoirse Finn | Organització Mundial de la Salut (OMS)
 

“Salut per tots els qui estimo”. Al llarg de les darreres setmanes, moltes persones han celebrat el seu aniversari a casa i han bufat les espelmes a través de pantalles, que s'han convertit en unes aliades indispensables durant la situació de confinament causada pel virus covid-19. Enmig d'aquesta nova realitat que vivim des de ja fa més de dos mesos, no sembla gens agosarat imaginar que al capdamunt de la llista de regals hi ha hagut això que sovint no valorem fins que comencem a perdre: la salut, per nosaltres i pels nostres.

No cal mirar gaire enrere per recordar que, quan parlavem de salut, la gran majoria de persones ens referiem al fet de no contraure cap malaltia ni haver-nos de sotmetre a tractaments mèdics o a operacions. Ara més que mai, però, ha quedat ben palès que salut significa moltes altres coses, d'entre les quals destaquen el fet de saber-se acompanyat i de sentir-se bé no només físicament sinó també emocional. De fet, i des de la segona meitat del segle XX, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que aquest concepte no fa únicament referència a l’absència de malaltia, sinó a “l’estat complet de benestar físic i social d’una persona”. De fet, a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) fa temps que està treballant en el projecte COMsalut que “parteix de la base que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari” i que, entre d’altres mesures, pretén impulsar un sistema de salut comunitària que contempli la prescripció social com a alternativa o complement (en funció de la dolència o patologia de cada cas) a la prescripció de fàrmacs i a la sobresaturació dels Centres d’Atenció Primària, on es reben diàriament un gran nombre de persones sense patologies mèdiques diagnosticades però sí amb altres problemes, com la solitud i l'aïllament, que si empitjoren si que poden acabar generant malalties.
 

Network of European Museum Organisations

La pandèmia coronavirus ha tingut i tindrà un impacte sense precedents en museus de tot el món. Per entendre millor quin és l’estat actual i el que podria esdevenir, NEMO elabora una enquesta per assenyalar l’impacte de COVID-19 al sector dels museus.

L’informe ha analitzat prop de 1.000 respostes a les enquestes recollides a museus de 48 països, majoritariament d’Europa. Els resultats a més de ser analitzats es completen amb un informe amb tot un seguit de recomanacions per a la gestió de les institucions museístiques i les polítiques culturals que se n’ocupen.