Sectors culturals

HOMEE
 

El patrimoni cultural ofereix a les ciutats que l’acullen tota una sèrie de potencialitats, com ara, l’explotació d’aquests béns materials i immaterials com a reclam turístic o el foment de grans esdeveniments que poden suposar un revulsiu cultural, social i econòmic per a una destinació en particular.

Recentment ha estat publicat el segon llibre de Guillermo Fernández: El lenguaje museográfico. Un breve manual de introducción al conocimiento y uso del fascinante lenguaje del siglo XXI. 

Amb pròleg de Ferran Adrià, aquest llibre es pot adquirir a través del seu web, a on també es possible llegir-ho íntegrament on line.

Ha ocupat alts càrrecs en diferents museus i havia estat director de patrimoni entre el 2006 i el 2009
 

Josep Maria Carreté és el nou gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural després de superar el concurs públic convocat a la tardor. Fins ara Carreté era gerent del MACBA, responsabilitat que va assumir el 2016. El nou gerent de l’ACPC ocupa la vacant deixada per Eduard Aizpun, que es va jubilar el setembre del 2019. Just el 31 de desembre de l'any passat es va jubilar el director general de l'Agència, Josep Manuel Rueda. Aquesta plaça també està vacant i, de fet, encara no s'ha convocat cap concurs per cobrir-la.
 

Josep Maria Carreté té una àmplia experiència en el sector museístic i patrimonial.

ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

CHARTER
 

Els problemes lligats a la manca de visibilitat i el reconeixement dels professionals del patrimoni cultural estan sovint lligats a una mala definició del sector, tant en el que respecta als conceptes com als marcs d’actuació.

Kulturaren Euskal Behatokia (Observatori Basc de la Cultura) | Artekale

Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?

The Journal of Arts Management, Law, and Society | M. J. Barrio-Tellado i L. C. Herrero-Prieto
 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

L'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona publica la convocatòria de subvencions per a orquestres, amb el termini de presentació de sol·licituds fins al 28 de febrer.
 

Aquests ajuts estan destinats a finançar projectes i activitats de les orquestres simfòniques, de cambra o cobles simfòniques de caire professional i estable, que tinguin la seva seu social a la demarcació de la Diputació de Barcelona, exceptuant Barcelona ciutat.

Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.