Polítiques culturals

Pla d’accés al mercat laboral de les professions artístiques


 Martínez Roger, Á | Fundación Alternativas
  

Tenim un excedent d’artistes? Els centres d’educació artística superior estan fent créixer el nombre d’artistes diplomats que es llancen a la cerca d’oportunitats en un món laboral amb una oferta més aviat minsa a l’estat espanyol i que, en molts casos, els aboca a marxar a l’estranger. Quines polítiques públiques existeixen per acompanyar aquesta inserció laboral? Quins canvis hi calen per donar solució a aquesta situació?

Els Podcasts d’Interarts: Dr. Roch i Juana Escudero


Estrenem dos nous episodis de “Els Podcasts d'Interarts”.
 

Estat, religió i cultura: bases dels règims culturals a Europa


International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.

[Aportación para el debate] La cultura y el patrimonio en la España invisible


En el siguiente enlace podéis acceder al capítulo La cultura y el patrimonio en la España invisible: políticas culturales en los municipios españoles de menos de 5.000 habitantes aparecido en la monografía de la editorial Aranzadi: Las políticas sociales que vendrán (2021)

1

Convocatòria JPI CH CHSE: patrimoni cultural, societat i ètica


Ajuts nacionals a projectes transnacionals per entendre la relació entre el patrimoni cultural i les principals qüestions socials. Termini 23 de maig 2022
 

La convocatòria de programació  conjunta Patrimoni cultural, societat i ètica (JPI CH CHSE) té com a objectiu aprofundir en la comprensió de la relació entre el patrimoni cultural –material, immaterial, digital i natural– i les principals qüestions socials mitjançant projectes de recerca transnacionals. 

Cultura, medi ambient i emergència climàtica. Com actuar en l’àmbit de la gestió i les polítiques culturals locals

 

Jordi Baltà Portolés i Herman Bashiron Mendolicchio
 

La darrera publicació del CERC és un estudi realitzat amb la col·laboració d' Innovación, Transferencia y Desarrollo (ITD) en el qual s’analitzen les relacions entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica des de la perspectiva de les polítiques i la gestió culturals a escala local.

Estudi d'impacte de la Covid-19 en espais, companyies i productores escèniques


FaetedaRedescena | Teknecultura
 

El període d’inactivitat i les restriccions que han acompanyat les mesures per fer front a la Covid-19, sumats a una participació dels públics afectada pel confinament i el temor al contagi, s’han saldat amb un greu impacte en l’ecosistema cultural i, especialment, en el de les arts escèniques.

Begoña Román: ‘La presencialitat és la condició sine qua non de l’experiència estètica’


Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.
 

Begoña Román és professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Membre del grup consolidat de recerca de la Generalitat de Catalunya "Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política".
 

Mentor Cultural, un nou podcasts per a la mobilitat i el desenvolupament dels projectes culturals i artístics


Mentor Cultural podcast acaba d'iniciar el seu recorregut de la mà de Toni Gonzàlez. Els primers episodis 01 i 02 ja estan disponibles a les plataformes habituals de podcast.

Mentor Cultural vol ser un ajut a la mobilitat, la internacionalització i el desenvolupament dels projectes culturals i artístics. El seu objectiu últim és aconseguir que els projectes dels sectors culturals es mantinguin en el temps i que se'n pugui fer d'ells un mode de vida.

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.