Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco



Dues mirades complementàries sobre com mesurar què fa la ciutadania amb la cultura i quin paper juguen les indústries culturals en l’economia, amb l’objectiu d’avançar cap a metodologies comparables sense perdre el context local.
 

L’Institut d’Estadística de la Unesco ha publicat, en el marc del Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis clau per avançar en la mesura de la participació cultural de la ciutadania i en l’anàlisi de l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Tots dos treballs parteixen d’una revisió exhaustiva de la literatura i de la documentació existent, identifiquen les principals tendències internacionals i analitzen exemples pràctics de països que han desenvolupat metodologies de mesura especialment rellevants.

El primer informe, Measuring cultural participation, elaborat per experts de la Fundació Fitzcarraldo d’Itàlia, aborda què entenem avui per participació cultural i per què és clau disposar d’instruments sòlids per mesurar-la. El document recull diverses definicions del concepte, examina com internet i les tecnologies digitals han transformat les pràctiques culturals i posa el focus en els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de mesurar-les. També ofereix una panoràmica de les principals metodologies utilitzades pels governs i les institucions culturals.

El segon estudi, Measuring the economic contribution of cultural industries, se centra en el pes creixent de les indústries culturals en el desenvolupament econòmic i en la competitivitat dels països. El text presenta un ampli recorregut històric i actual per les metodologies impulsades per organismes internacionals com la Unió Europea, l’OCDE, la WIPO o la mateixa Unesco, així com per diversos països dels cinc continents. Les taules comparatives faciliten la lectura crítica dels diferents enfocaments i permeten identificar els avantatges i les limitacions de cada mètode.

Ambdós estudis es tanquen amb un conjunt de recomanacions adreçades als governs i amb pautes per al disseny de futurs instruments de mesura. L’objectiu compartit és avançar cap a una metodologia comuna que respecti les especificitats de cada context i que, alhora, ofereixi una visió global capaç de facilitar la comparació entre països. Aquesta doble exigència de contextualització i comparabilitat és, al capdavall, un dels grans reptes de les estadístiques culturals contemporànies.