Tecnologia i digitalització

L'art d'explicar-se a la xarxa


Si treballeu en un museu o en altres equipaments culturals, de ben segur que d’històries fascinants no us en falten, ja sigui per la col·lecció, l’equip o fins i tot el propi edifici. La tecnologia amb la que comptem actualment ens permet compartir aquestes històries arreu del món en un sol clic. Però per fàcil que sembli gràcies a comptar amb les eines, planificar i produir uns continguts que resultin coherents i amb uns objectius clars és un dels veritables reptes de la comunicació dels museus i de qualsevol institució cultural.

La cultura digital que revoluciona l'autoria


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Internet és actualment la major plataforma de propagació d'art i cultura, una tendència que és imparable, ja que va en paral·lel al desenvolupament de la vida i la societat digital. El sorgiment d'Internet i les noves TIC han revolucionat els mecanismes per a la producció i difusió de béns culturals, interrompent en els estàndards tradicionals d'autoria. Sobretot, és gràcies a Internet que la cultura s'ha democratitzat fent-se accessible a tot tipus de públics, trencant amb processos que abans solien ser molt més restringits. Malgrat els seus avantatges però, aquests mitjans també comporten riscos, especialment per als autors i creadors, artistes i intel·lectuals, científics o inventors que intenten protegir l'autoria de les seves obres i evitar la pirateria o el plagi del que tant de temps i esforç els ha costat crear.

Quan les pintures es mouen: de la contemplació passiva a l’experiència interactiva


  
La irrupció del llenguatge audiovisual i digital transforma la relació amb les arts visuals i converteix l’espectador en participant actiu.
  

El pleonasme de la cultura digital


  
Per què parlem tant de cultura digitalUna reflexió crítica sobre l’ús recurrent d’un terme que sovint amaga més confusions que precisió conceptual.
  

Cultura, quina paraula més complicada. A Interacció sovint ens preguntem què vol dir. Pensem sovint que la cultura són els museus, la música clàssica, l’òpera i els clàssics de la literatura universal. Però si ens la mirem en contrast amb el mot “natura”, la cultura és quelcom força més ampli: és tot allò que sense l’ésser humà no existiria.

Pet Shop Voice: animalades musicals

Hi havia una vegada una banda d’animals. Eren un quartet i venien de Bremen. El seu primer hit, “Fuera los bellakos” els va catapultar a la fama. Els crítics musicals no se’n sabien avenir: la mescla eclèctica de quiquiriquics, brams, miols i lladrucs amb bases electròniques de ritmes caribenys era, certament, un novetat musical. Els programadors del Sónar, sempre atents a les tendències musicals més experimentals, els van entronitzar com a caps de cartell del festival. Les protestes dels animalistes van ser immediates.

Participació cultural a Catalunya: què fem realment quan diem que “consumim cultura”?


   
Un informe del CoNCA analitza hàbits, percepcions i desigualtats per entendre com accedeix la ciutadania a la cultura i què condiciona aquesta relació.
  


Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya

RESET18, radiografia del present


    
Una mirada crítica al context actual de les pràctiques culturals, marcada per tensions entre models tradicionals i noves formes de participació, producció i mediació.
  

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur.

La revolució la llegirem (en una pantalla)


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Digitalització és transformació. Si l’aparició de l’ordinador, la popularització dels PC i l’extensió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va suposar una revolució, Internet ens condueix cap a la quarta revolució industrial. El nou paradigma es basa en el concepte de connectivitat total i produeix models de negoci a partir de les dades massives o Big Data. La història ens ha demostrat que els canvis econòmics tenen repercussions socials i culturals. Per això, per cinquè any consecutiu, Acción Cultural Española presenta l’Anuario AC/E de cultura digital 2018.

Qui crea el futur? Teoria de genealogia de futur

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Ja des de l’antiguetat i la tradició judeocristiana, se’ns presenta un futur predestinat on tot ja està escrit. Després amb l’aprenentatge de la història, ens situem en un eix cronològic lineal, amb la història al darrera, el nostre present, i un futur que hi és, però que encara desconeixem com serà. Com veiem el futur des del present?

Projectes innovadors de coneixement científico-tecnològic. Crònica

El desplegament de la tecnologia proporciona una nova eina que permet nous aproximacions a velles i noves pràctiques. Al seu torn, les noves possibilitats que s’obren proporcionen una nova estructura mental, un canvi de paradigma.