Polítiques culturals

Els pressupostos participatius són una eina clau de la democràcia local. Ara, la Diputació de Barcelona en publica una guia que sistematitza pas a pas com desplegar aquest tipus de processos. Però... i si ens preguntem si això també es pot aplicar a la cultura? Com seria un pressupost cultural participatiu?

La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal.

  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.

Un estudi recent analitza per què la proposta de seu del Museu Hermitage a Barcelona va naufragar, i què en poden aprendre les ciutats que aposten per la regeneració urbana amb col·laboració publicoprivada.
 
   

Primera quinzena de maig i el mapa cultural municipal s’omple d’iniciatives que connecten patrimoni, serveis públics i comunitat. Des de nous equipaments fins a festivals de proximitat, passant per l’ús de tecnologia immersiva o el debat sobre la governança metropolitana, la cultura pren formes diverses als municipis i es reivindica com un espai de cohesió, accés i experimentació.

A #Som311 fem un recorregut per quinze notícies que ens han cridat l’atenció. No és una llista exhaustiva, però sí una mostra del pols viu que manté el territori. Aquí van, ordenades de la més recent a la més antiga.

Els municipis, clau en la nova convocatòria Horizon Europe sobre patrimoni immaterial i resiliència social

La Comissió Europea ha obert una nova convocatòria dins del programa Horizon Europe per finançar projectes que posin el patrimoni cultural immaterial (PCI) al centre de les estratègies de resiliència comunitària. Amb un pressupost total de 12 milions d’euros, la crida busca solucions innovadores que connectin el coneixement tradicional amb els reptes actuals: el canvi climàtic, la migració, el despoblament rural o la pèrdua de vincles intergeneracionals.

Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat
 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

Aquest mes de maig ens arriben els millors consells de la mà de Marcel Oliveres i Guixer, gestor cultural amb experiència en el camp de la cultura popular i tradicional i l’associacionisme. 

Actualment és el Cap del Servei d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers, el responsable de tot el cicle festiu municipal i de la Festa Major de Blancs i Blaus i el coordinador de la Troca de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

 
Una plataforma i una guia europea volen fer més tangibles valors com la inclusió, la participació o el benestar en les polítiques culturals.
 
  

El 9 d’abril, Dia d’Europa, és una bona ocasió per posar el focus en iniciatives que busquen enfortir els vincles entre cultura i valors socials al nostre continent. Una d’elles és l’Inventari Europeu de Valors Socials de la Cultura, una plataforma digital pensada per ajudar a concretar els grans conceptes –inclusió, participació, diversitat, benestar...– que sovint apareixen als discursos sobre política cultural.

Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.