perifèria

Quan parlar de perifèria amaga les noves centralitats


  

L’Hospitalet i el repte d’explicar la metròpoli contemporània
  

Hi ha paraules que semblen dir molt i acaben explicant poc. Ahir em va cridar l’atenció el títol d’una taula rodona dins de Nodes BCN“Cultura en espacios industriales: periferias creativas”. Em va sorprendre perquè la formulació obre un debat interessant sobre com fem servir els conceptes quan parlem de polítiques culturals urbanes. Perifèries creatives? La pregunta és inevitable: perifèria respecte a què? Barcelona? Catalunya? Europa? El cas concret de L’Hospitalet fa que la noció de perifèria grinyoli. És la segona ciutat més poblada de Catalunya, connectada físicament i funcionalment amb Barcelona, un nus estratègic d’activitat econòmica i amb una densitat cultural i comunitària que desmenteix qualsevol lectura de marginalitat. Difícil veure-hi perifèria si parlem en termes reals.
  
  

L’Hospitalet: centralitat cultural més enllà de l’etiqueta de perifèria.
  
  

REVISTA | Periférica. Revista para el análisis de la cultura y el territorio

Periférica | Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz

Està en crisi la gestió cultural? La revista ‘Periférica’ ofereix en el seu darrer número (17) reflexions a l’entorn de l’estat actual de la cultura i propostes de futur amb la perspectiva territorial que caracteritza aquesta publicació, nascuda l’any 2000 a Andalusia com a iniciativa pionera en abordar fenòmens socioculturals amb aquest tipus d’enfocament, i que compta en el seu consell assessor amb noms com Alfons Martinell i Eduard Miralles.