mediació

Marsaili Cameron ׀ Belinda Sosinowicz ׀ The Rayne Foundation ׀ National Alliance for Arts Health & Wellbeing

Demostrar que l’eficàcia de les intervencions artístiques en el tractament de la demència serà clau per millorar-ne el seu finançament, és una de les conclusions d’aquest informe que vol incidir en el paper que poden jugar l’art i especialment la música en el tractament de les demències al Regne Unit. Proporciona exemples de bones pràctiques i recursos d’utilitat, identifica els reptes que cal assolir per consolidar aquest tipus de programes i menciona algunes debilitats en la seva supervisió i avaluació, així com una bretxa qualitativa que reclama més formació, desenvolupament i intercanvi de recursos.

Us presentem aquesta interessant publicació que és resultat del projecte ‘Obert per reflexió’. Es el primer projecte del Centre d’Art Tarragona i es va plantejar com un laboratori de treball col·laboratiu amb l’objectiu d’imaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa per tal de reforçar l’ecosistema cultural del territori. Va convidar a institucions, col·lectius, projectes i agents artístics i culturals del territori i es va plantejar com un espai de trobada organitzat al voltant de tres eixos: la comunicació, l’educació i la participació. Durant sis setmanes (del 21 de novembre al 25 de gener de 2012) s’hi van proposar diferents sessions de treball amb la intenció de promoure l’anàlisi de projectes, la reflexió crítica i el disseny de nous processos de treball entre tots els participants.

Ferran Farré |  Vindicacions. Espai personal de Ferran Farré

Tinc una colla d’amics en la cultura, que quan senten parlar de públics es posen nerviosos, a la defensiva, i carreguen sense pietat contra la idea de crear públics, d’educar públics… Fa temps que em fan rumiar. Per una barreja de respecte i de por –ja que estan bastant més posats que jo en el discurs- mai m’he atrevit a portar-los la contrària; però ara, amb la protecció de la distància, el reforç de la calma que dona un matí empordanès solejat , ple de pardals que no paren de xerrar i a la vista cobdiciosa del cirerer encara carregat, penso que puc.

Sóc conscient que ells defensen la vessant més combativa, la que veu en la cultura una eina de transformació i de canvi, de lluita, i no és que jo ho vulgui negar, ja ho crec que des de la cultura es poden fer aquestes coses!; però penso que es agafar una mica la part pel tot, i té un no sé què d’excloent, i si m’apureu, d’elitista.

«L’associacionisme i els equipaments culturals al territori»  és el darrer títol que ha incorporat la col·lecció Espai Despuig, editada per l’Institut Ramon Muntaner. El llibre recull les aportacions que es van fer a la taula rodona homònima que es va celebrar el novembre de 2011 a Lloret de Mar. Concretament, el debat es va centrar en les possibilitats de cooperació i d’acció conjunta entre les associacions culturals (en aquest cas, els centres d’estudis)  i els equipaments públics per tal d’ arribar a nous públics. En aquest sentit, el concepte «mediació» tant utilitzat en els àmbits de les relacions interculturals i també per referir-se al paper jugat per les revistes culturals, va ser un bon punt de partida per estimular la reflexió: cal trobar fórmules de col·laboració per optimitzar els recursos escassos en temps de crisi, però també per arribar a més gent amb nous llenguatges.