Apunts

Pla d’Usos del Casal Cultural d’Ullastrell


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Ullastrell compta a partir d’ara amb el pla d’usos del seu Casal Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) en col·laboració amb l’ajuntament d’aquest municipi del Vallès Occidental. L’objectiu d’aquest pla és millorar els usos i la programació del Casal Cultural per convertir-lo en el centre neuràlgic de la cultura a Ullastrell i donar un nou impuls a les dinàmiques culturals i a la participació ciutadana. Aquest estudi s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

La col·laboració en l'àmbit de la cultura com a estratègia d'innovació


Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.

Cinc capitals de la cultura a la recerca de solucions


L’estudi "Culture, the arts, and the Covid-19 pandemic: Five cultural capitals in search of solutions" investiga com les polítiques culturals de cinc capitals referents en matèria cultural a escala internacional – Berlin, Londres, Nova York, París i Toronto – es van adaptar per recuperar-se dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 i esdevenir més resilients.

Àngel Mestres: ‘No hi haurà desenvolupament econòmic sense desenvolupament cultural’



Amb motiu del curs ‘La col·laboració en l’àmbit de la cultura com a estratègia d’innovació’, l’equip del CERC ha entrevistat Àngel Mestres, director de Trànsit Projectes, Coordinador Acadèmic del màster en gestió de empreses i institucions culturals i del postgrau de gestió de projectes culturals, i docent en diverses universitats i organitzacions acadèmiques internacionals.
  

Guia de criteris per a l’elaboració de plans i programes de la Generalitat de Catalunya


Generalitat de Catalunya
 

Comptar amb uns processos de planificació estratègica i operativa és essencial per l’assoliment d’uns objectius que millorin la situació en relació amb una necessitat concreta a qualsevol organització i, especialment, a les administracions públiques. La guia que us compartim avui esdevé una eina rellevant per treballar les polítiques culturals als municipis amb uns criteris generals que assegurin un desenvolupament adient.

Visible project, empenyent els límits de l’art contemporani


Visible Project, Public Art Agency Sweden
 

Art comunitari, narratives decolonials, feminisme, economies alternatives, qüestions mediambientals, lluites laborals i racials, moviments migratoris, política rural, cultures queer, disseny social... Avui us portem una bibliografia anotada col·lectiva de pràctiques artístiques que aborden aquestes qüestions i que ha estat elaborada per Visible Project per càrrec de la Public Art Agency Sweden.

Barcelona impulsa el pla ‘Fem Cultura’ per garantir els drets culturals de la ciutadania


  
Des d’un punt de vista editorial, es tracta d’una entrada útil com a marcador de canvi de paradigma en les polítiques culturals locals. No aporta una anàlisi crítica desenvolupada ni eines operatives, però fixa un relat que posteriorment ha estat assumit o adaptat per altres municipis. En aquest sentit, manté interès com a document de context, tot i que deixa oberta una pregunta clau que convindria abordar: què implica realment governar la cultura des dels drets quan es passa del discurs a la pràctica administrativa. (n. de l'e., 2026)
  
 

Fins el 2023 el govern municipal de Barcelona implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per assegurar l’accés a la cultura, la  participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat.
 

Cap a una transició per als sectors culturals i creatius: més enllà de la recuperació post-Covid


Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Com hem anat revisant a un gran ventall d’estudis d’autoria diversa, els sectors culturals i creatius (SCC) han estat un dels àmbits més afectats per la pandèmia. Amb unes mesures per contenir l’expansió del virus que han afectat directament a tota mena d’espais culturals, la crisi ha posat de manifest, una vegada més, la situació de vulnerabilitat que ja patien les treballadores i treballadors de la cultura abans de l’arribada de la pandèmia.

La mediació en els conflictes culturals. Entrevista a Maria Munné


Maria Munné ha impartit el curs ‘La mediació en els conflictes culturals’, en què s’ha posat damunt la taula la necessitat de la mediació en la cultura, on conflueixen interessos i agents molt diferents, els quals tenen visions contrastades al voltant de les prioritats i estratègies que cal emprendre. Aquest és el resultat de la nostra conversa.

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i recursos per a la renovació urbana


  
Si la primera part del projecte situava la cultura en el terreny del bé comú i la cocreació, aquest segon text mostra com aquest discurs intenta prendre forma en pràctiques concretes. Mapatges, programes i xarxes dibuixen un ecosistema d’iniciatives que busquen intervenir en la ciutat des de la cultura. Rellegir aquests materials avui no és tant una qüestió de replicar models com d’entendre com es construeix una política cultural a partir de casos, connexions i aprenentatges compartits. És aquí on es fa visible una tensió persistent: entre la capacitat de generar experiències valuoses i la dificultat de convertir-les en estructures estables. (n. de l'e., 2026)
  

La traducció del discurs en dispositius, programes i pràctiques. El valor no és tant cada cas concret com el conjunt que dibuixen.