Destacats

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

Post de Juan Insua, Cap de projectes del CCCB LAB.

Fa poc més de cinc anys, les tecnologies digitals col·laboratives nascudes en el si d’aquest univers en expansió que coneixem com a Internet (o La Xarxa), eren encara una terra incognita per a la gestió cultural. La resposta inicial davant l’adveniment de les anomenades «xarxes socials» va ser la indiferència, com si es tractés d’un fenomen passatger que només afectava el món virtual. La primera reacció va tenir lloc als departaments de premsa i comunicació, que van incorporar una generació de joves professionals coneixedors de les noves eines. Myspace, Twitter, Facebook, You Tube, Flickr, Vimeo, Pinterest, Google Plus, etc., van començar a incloure’s en els llocs web de les institucions culturals, alhora que es produïa una fase de resistència pròpia de qualsevol procés de canvi que amenaci el modus operandi establert.

Tres principios económicos que justifican la inversión pública en cultura  ¿Por qué el estado Francés invierte en la Cultura?

César Bolaño planteja en aquesta obra un nou marc d’estudi de les funcions i del paper productiu de les comunicacions i les indústries culturals en l’actual era del capitalisme cognitiu. Proposa un quadre d’anàlisi que vagi més enllà dels límits convencionals del model economicista i que  reflecteixi la complexitat de les indústries culturals així com comprengui el paper dels productors culturals i de les relacions entre treball i valor.