Destacats

L’Observatorio de Políticas Culturales (OPC) de Xile presenta aquesta publicació on catorze investigadors, autoritats del sector i especialistes de Xile, França i Gran Bretanya responen a preguntes com: Què significa mesurar la cultura?, És possible avaluar l’impacte de projectes de creació artística?, Què sabem sobre el sector cultural?, Sota quins judicis de valor es defineixen els criteris de mediació? o Quins reptes presenta la creació d’indicadors culturals? El llibre aborda, entre altres qüestions, els problemes que susciten les enquestes de medició del consum cultural, el desenvolupament de les polítiques públiques o la participació de la ciutadania en la cultura. Els textos inclosos són producte del procés iniciat en el Seminari de Políticas Culturales que, sota el mateix títol que el llibre, va organitzar l’OPC el 2011 a Santiago de Xile.

En un moment de molta polèmica sobre la reforma educativa del govern espanyol, us presentem dos llibres de gran actualitat sobre les polítiques d’educació artística i cultural a França, país que es troba també immers en un intens debat sobre l’Educació nacional. Tots dos aporten elements clau per al debat i per a l’establiment de nous canals d’acció. Els autors, reconeguts especialistes en aquest àmbit, aposten per dissenyar un sistema públic d’educació artística i cultural sòlid i ambiciós i destaquen el paper de coordinació que hi haurien d’assumir els governs locals. Ambdues obres aporten tant arguments teòrics com instruments pràctics i fan un repàs ampli a la història institucional i associativa de l’educació artística a França. L’objectiu és oferir idees i instruments al servei dels projectes col·lectius per tal que els centres educatius, els docents, els artistes, els agents i serveis públics i les associacions culturals treballin de manera col·laborativa.   

El reconegut sociòleg polonès Zygmunt Bauman analitza en el seu últim llibre l’evolució del concepte de cultura i reflexiona sobre el present i el futur d’aquest terme en la societat actual marcada per la globalització, les migracions i la interacció entre poblacions. Afirma que si bé en un principi la cultura era un agent de canvi i tenia la missió d’educar a les masses i refinar les seves costums, ara, en aquests temps de modernitat líquida, la cultura ja no busca il·lustrar i il·luminar al poble, sinó seduir-lo. Fa un repàs per les contribucions d’alguns dels pensadors destacats del segle passat. Pel que fa al present, reclama un diàleg constructiu i enriquidor entre les diverses comunitats i cultures per assolir una humanitat comuna més igualitària, així mateix, aposta perquè l’estat cultural i les seves elits facilitin la trobada entre l’artista i els públics.

Assaig del prestigiós pedagog Henry Giroux – un dels principals teòrics de la pedagogia crítica en les últimes dècades – sobre la importància de recuperar l’educació com a servei públic vital i imprescindible per al desenvolupament d’una societat democràtica. Anima als docents a assumir el rol d’intel·lectuals públics i crítics, crucial per a la construcció d’una ciutadania compromesa i defensa l’educació pública com a valor col·lectiu. Descriu la realitat actual de l’educació als Estats Units i critica el fet que els interessos capitalistes estiguin desdibuixant l’àmbit de l’educació superior com a projecte cívic i polític i s’orienti cap a una cultura de la privatització i la competència entre pars, que promou la categorització dels alumnes i que va en contra d’una societat democràtica basada en la solidaritat.