Destacats

La relació amb la comunitat i els agents culturals locals

amb Marta Ardiaca
Des d’on estem treballant les polítiques culturals i amb quina perspectiva ens les mirem? Aquesta és la pregunta que pretenia abordar el Repte 3 del Debat Interacció ’19, amb la intenció d’impulsar una mirada auto crítica dels regidors i tècnics de cultura respecte a la seva manera de treballar.

 

És el moment de posar les persones al centre i activar-les, com a agents actius de les polítiques culturals i de la resta. La legitimitat cultural no està només a les institucions sinó a tota la ciutat.

'Territori contemporani'. Capítol 22

Aquest programa de 'Territori Contemporani' comença a Granollers. L'espai d'arts Roca Umbert és un centre de creació, producció, difusió i formació d'art contemporani que lidera el Programa d'Arts Visuals de Roca Umbert i que crea espais de comunicació entre la ciutadania i els artistes.

Educació i equitat en les polítiques culturals

amb Nicolás Barbieri

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials marcades per factors com el gènere, el territori o la classe social, entre d’altres. Aquest repte, conduït per Nicolàs Barbieri, ha intentat donar resposta a com la relació entre cultura i educació pot solucionar aquesta problemàtica.

Europa té deures: els reptes de futur pel sector cultural


 KEA  | Parlament Europeu
 

Quins son els reptes de futur del sector cultural europeu? L'objectiu principal d'aquest document és presentar les possibles millores pel futur del programa anomenat Europa Creativa (Creative Europe). El document prèviament busca analitzar l’impacte del programa Europa Creativa, el qual es dedica a finançar projectes creatius nascuts a Europa. Fent un repàs per les seves principals línies d’actuació, l’informe determina quines poden les direccions que pot prendre el projecte cap a un futur. El programa Europa Creativa indica que Europa té la voluntat de fer un ús correcte del Mecanisme de Garantia del Sector Cultural i Creatiu gestionat pel Fons Europeu d'Inversions vigent des de l’any 2016. 

La necessitat de revitalitzar la regidoria de cultura

La cultura com a centre de les polítiques públiques

amb Pep Berga

Des de la política municipal, i en concret, des de la regidoria de cultura, és fonamental explicar el valor públic de la cultura per tal de posar-la en relleu i no supeditar-la a cap altra regidoria. A través de casos pràctics s’han exposat diversos aspectes a tenir en compte per tal de revitalitzar la regidoria de cultura.

Com caldria desenvolupar les polítiques culturals. La governança en les polítiques públiques

amb Xavier Fina i Itziar González

Aquesta ponència ha plantejat la necessitat de crear nous horitzons que guiïn les polítiques culturals. És per aquest motius que conceptes com ara l’equitat, la participació i la governança han esdevingut claus per seguir un debat que planteja visions diverses i molt interessant de cara a un desenvolupament més ric de les polítiques culturals.

Per què són necessàries la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània | Inauguració Debat d’Interacció 2019

amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

Les indústries d’identitat en un món global


Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

Claus d'èxit per als festivals municipals

Primera sessió: La Gestió dels Festivals Artístics en el Marc Municipal 


El Centre d’Estudis i Recursos Culturals i l’Oficina de Difusió Artística de Cultura de la Diputació de Barcelona han organitzat dues sessions centrades en la descoberta de metodologies per a la gestió dels festivals artístics municipals, avaluació de punts forts i febles, en la determinació de necessitats i potencialitats del municipi i en proporcionar eines estratègiques per promocionar i expandir-ne l’abast. La primera sessió es centra en els aspectes més teòrics al voltant dels festivals com ara la conceptualització dels festivals, la seva difussió, la tipologia de festivals i el paper que hi pot desenvolupar l’Administració pública. La segona sessió porta per títol ‘El màrqueting relacional aplicat a la cultura. La missió i la raó de ser dels festivals’ i es basa en l’aprofundiment en el concepte del màrqueting i del desenvolupament d’audiències als festivals, centrant-se en la visió relacional dels festivals i d’altres espectacles. Ambdues sessions han gaudit de la presència d’exemples directes que han explicat les seves experiències en primera persona, com ara els creadors del Festival TEST i els del Festival Portalblau. 

Les claus de la futurabilitat: possibilitat, potència i poder

Franco 'Bifo' Berardi | Caja Negra
 
Quantes vegades ens hem imaginat el futur? O, més ben dit... quantes vegades l’hem vist? Ja a finals del segle XIX els lectors de Jules Verne es van apropar de la mà de les seves novel·les a hipotètics futurs que en alguns àmbits no s’allunyàven gaire del que realment ha acabat succeint. Més tard va ser George Orwell qui ens va transportar a un futur distòpic on tot era sabut i vigilat pel Gran Germà. De les novel·les a les pel·lícules, i de les pel·lícules, a les sèries de televisió, on les actuals i premiades Black Mirror o The Handmaid’s Tale són tendència entre joves i grans.