Destacats

Beyond price : value in culture, economics, and the arts

Els professors d’economia Michael Huttera la Universität Witten-Herdecke (Witten, Alemanya) i David Throsby a la Macquarie University (Sydney, Austràlia) editen aquest recull de setze articles d’investigadors de diferents disciplines sobre el valor de la cultura i les arts. Des d’economistes a historiadors de l’art, passant per la filosofia de l’estètica o l’antropologia, el llibre que es presenta és una bona mostra de les diferents teories del valor entorn a les manifestacions artístiques i culturals, que es produeixen de la tensió existent entre les teories del valor d’arrel econòmica i les teories del valor d’arrel humanística associades a l’art i la cultura.

La economía política del patrimonio cultural en el tiempo del desarrollo sostenible

Xavier Greffe | Wale’keru.  Revista de Investigación en Cultura y Desarrollo. núm. 2 (2012)

Este artículo analiza el valor del patrimonio como elemento del desarrollo sostenible; realiza un análisis doble de las diferentes lecturas o visiones del patrimonio y de la necesidad de una nueva visión en la sociedad contemporánea, y plantea la necesidad de orientar la gestión del patrimonio hacia los escenarios futuros en los que los cambios sociales van a generar nuevas perspectivas y necesidades.

Noves adquisicions: Cultura

Ganarse la vida en el arte, la literatura y la música. Javier Gomá Lanzón (dir.)

Creative Australia: the national cultural policy

 Australian Government

'Creative Australia' aims to ensure that the cultural sector—incorporating all aspects of arts, cultural heritage and the creative industries—has the skills, resources, and resilience to play an active role in Australia’s future. 'Creative Australia' reflects the diversity of modern Australia and outlines a vision for the arts, cultural heritage and creative industries that draws from the past with an ambition for the future.

Cuando hablan de cultura

Ignacio Molano, advocat i gestor cultural, analitza en aquest llibre les conseqüències d’una manera determinada d’entendre les polítiques culturals que ha mitificat la cultura i l’ha sotmès al mercat. Aquest especialista en Responsabilitat Social associada a la cultura, docent del Máster en Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid i soci fundador d’Impacta Cultura, parteix de la premissa que la cultura es basa en la creació i en el diàleg. Creu que els processos creatius no són terreny exclusiu dels artistes sinó que també hi han de participar de manera activa gestors, investigadors i ciutadans. I que s’ha de fomentar el diàleg i el debat crític i obert entre tots ells. Segons l’autor, una de les funcions de les polítiques culturals hauria de ser oferir i propiciar aquests espais de diàleg i mediació.

TrendsWatch 2013: Back to the Future

Segon informe anual del Center for the Future of Museums (CFM) de l'American Association of Museums (AAM) que presenta les noves tendències i els canvis més significatius en els museus al llarg de l’últim any. L’objectiu és proporcionar als responsables i tècnics de museus una visió ràpida dels elements clau que hauran de tenir en compte a l’hora de dissenyar les seves estratègies futures. L’informe detecta sis tendències i per a cada una proporciona un resum, exemples concrets de com s’està desenvolupant, una valoració de la seva repercussió per als museus i per a la societat, suggeriments per aplicar-la i  referències bibliogràfiques.

Museums 2020 prompts debate over the future of museums

Geraldine Kendall, 13.03.2013

Responses to consultation reveal sector's priorities for the future

The Museums Association’s Museums 2020 campaign has prompted a thought-provoking debate over what areas of work museums should prioritise in the future.

Last year the MA held a consultation with the sector into its Museums 2020 discussion paper. In all, 62 museums, organisations and individuals sent full written responses, while a further 113 people handed in responses after attending a series of Museums 2020 workshops.

Periférica. Revista para el análisis de la cultura y el territorio No 13 (2012)

En su décimo tercera edición, este ejemplar - editado por el servicio de Publicaciones y el Vicerrectorado de Proyección Social, Cultural e Internacional de la UCA y la Fundación Municipal de Cultura del Ayuntamiento de Cádiz - aporta «un flamante marco en el que se vuelven a discutir, razonar y debatir asuntos y perspectivas en torno al hecho cultural, tomando como base la estructura habitual de la revista sobre bloques como Ideas, Temas y Experiencias

Las firmas de los músicos y escritores Jabier Muguruza y Antonio Luque y del catedrático de Filosofía de la Universidad de Cádiz, Francisco Vázquez García, se inscriben en el apartado Ideas, con las aportaciones personales de lecturas a hechos como el bilingüismo, la música pop y la industria cultural.

Cahier de tendances: culture et numérique en 2012

Entre els 220 articles publicats el 2012, el Club d'Innovació i Cultura  francès ha seleccionat  les principals innovacions en cultura digital classificades en vuit tendències a través d’exemples d’Europa i Estats Units.

  1. Aplicació per a mòbils per a joves i famílies
  2. Comunicació i mediació a través de la gamificació
  3. Les fotografies amateurs al museu
  4. Co-creació de continguts amb els visitants
  5. Desenvolupar la creativitat dels visitants
  6. Restaurar el patrimoni a través d'eines virtuals
  7. Els museus en la petita i gran pantalla
  8. Els museus sense parets

Observation participative et partagée du spectacle vivant

Les résultats de ce travail participent à rendre visible et lisible la réalité socio-économique des acteurs en région, des compagnies aux cafés-cultures, des scènes conventionnées aux producteurs-tourneurs. Ils témoignent également de l'histoire propre à chaque esthétique, à chaque département.
Cette enquête réalisée selon les principes de l’Observation Participative et Partagée (OPP) repose sur une forte participation des acteurs professionnels du spectacle vivant, du recueil des données à l'analyse. Au total, près de 400 porteurs de projets ont contribué à cette démarche, et donnent à cette étude toute sa pertinence.
Cette observation doit servir à chacun dans les réflexions qui alimentent au quotidien un projet, dans les coopérations mises en place à l'échelle d'un territoire ou d'un réseau.