Destacats

L’Estat espanyol té un sistema de política cultural que combina elements del model centralista francès amb els dels estats descentralitzats, però que és molt diferent en cada comunitat autònoma. El cas català, i el de la província de Barcelona, concretament, és encara més particular, ja que la incidència de l’Estat en termes d’inversió en la política cultural és molt limitada, i a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments se’ls suma un tercer gran actor: la Diputació de Barcelona.

L’ambigu i flexible marc normatiu de la cultura a l'Estat espanyol ha tingut com a efecte que totes les administracions públiques amb responsabilitat al territori destinessin part dels seus recursos a cultura. El 2014, per exemple, la Generalitat va destinar el 0,71% del seu pressupost a la cultura, mentre que els ens locals van invertir en temes culturals el 6,5% dels seus recursos.

Un dels grans dèficits estructurals del procés de descentralització de l’Estat espanyol ha estat el marc regulador de les polítiques culturals. Tot i que recentment s’ha reformat la llei estatal que regula l’administració local, la distribució de les competències sobre cultura de les tres grans administracions publiques de l’Estat no ha estat un tema ben resolt des de la restauració de la democràcia. Com sol passar en aquests casos, el que ha patit més aquesta històrica indefinició ha estat el més dèbil, l’administració local.

Jordi López-Sintes (ed.) | OmniaScience

Llibre que presenta nou investigacions sobre l’experiència del consumidor de cultura durant el seu temps d’oci. Els estudis seleccionats s’han realitzat a partir de diferents metodologies qualitatives (una etnografia de l’experiència de jugar en comunitats virtuals, narracions de persones que realitzen activitats d’oci digital, teories fonamentades en les dades proporcionades per aficionats de l’òpera, per consumidors de música contemporània i per visitants de museus, i també interpretacions de l’essència de l’experiència de veure pel·lícules cinematogràfiques en sales de cinema i en les llars.  

Britta Timm Knudsen, Dorthe Refslund Christensen, Per Blenker (eds.) | Routledge

Llibre interessant que analitza l’impacte de l’emprenedoria des d’un punt de vista més social i cultural que econòmic. Els autors, acadèmics europeus coordinats per un grup d’investigadors de la universitat danesa d’Aarhus, entenen l’emprenedoria com un fenomen que va més enllà del profit econòmic i que s’estén cap a la recerca del potencial individual i l’apoderament ciutadà. L’objectiu del llibre és investigar estratègies i pràctiques transformadores que generin oportunitats i valor social. S’hi explora un ampli ventall d’iniciatives ciutadanes individuals, col·lectives i cooperatives que sota el paraigües de l’emprenedoria, la participació, la innovació i l’activisme, busquen que els ciutadans assoleixin tot el seu potencial. Les anàlisis es realitzen més des del punt de vista de ciutadans apoderats que des de la perspectiva de productors i consumidors.