Destacats

Re-contextualitzar les polítiques culturals

Erik Schrijvers, Anne-Greet Keizer i Godfried Engbersen | Netherlands Scientific Council for Government Policy (WRR)

Escrit en clau holandesa però amb la voluntat de poder contribuir amb el seu discurs a altres regions, aquest informe busca amb la seva anàlisi aportar recomanacions al govern en la formulació de polítiques culturals, emfatitzant en els aspectes més rellevants que caldria posar sobre la taula per tal de revaloritzar els objectius de la política cultural.

La legitimitat de la política cultural ha estat un dels aspecte que més ha capficat als governs europeus en els darrers temps i la crisi econòmica ha accelerat el procés.

Emocions i museus : bibliografia comentada

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Quin ha de ser el paper de les emocions en la concepció d’un museu o d’una exposició? Com poden reforçar els propòsits científics i donar un major sentit a la visita? I quan els públics, els objectes o els temes són inusuals, conflictius o sensibles, com han de gestionar els museus aquestes fortes connotacions emocionals? I com acompanyar el visitant? A la nova bibliografia del Servei d’informació i documentació de l’Ocim trobareu llibres, articles i altres recursos en línia que us poden donar resposta a aquestes i altres qüestions sobre emocions i museus.

Què significa habitar un món interconnectat on cada cop és més difícil ser-ne estranger?

Nestor García Canclini | Gedisa

Breu assaig que subverteix qualsevol categorització narrativa convencional, alternant diàleg fictici amb documentació empírica, l’autor realitza una radiografia de la institució acadèmica i l’impacte de l’eclosió de l’era digital en la societat contemporània.

Participació i Industries culturals i creatives: els temes destacats de gener

Us heu preguntat quins són els temes que més us interessen de la Comunitat Interacció? Nosaltres sí. És per aquest motiu que, de forma regular, anirem analitzant aquests inputs i, en finalitzar l’any, fer-ne una lectura global de l’any.

De les més de 8.000 pàgines vistes en el mes de gener, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès.

Pla estratègic per a les arts escèniques a Mallorca

Departament de Cultura, Patrimoni i Esports | Consell de Mallorca | ICC Consultors

A partir d’un procés participatiu previ, el primer dels documents recull les principals propostes per al desenvolupament del sector de les arts escèniques a Mallorca, un full de ruta on el Teatre Principal se situa com a motor de producció i difusió de referència del territori.

La consolidació d’una oferta estable, variada i ben distribuïda; una línies d'ajust adaptats a les necessitats del sector; així com la consolidació empresarial i professional del mercat, són també objectius estratègics clau traçats al document.

Catàleg de pràctiques culturals i creatives d’èxit a ciutats i regions europees

Culture for cities and regions | KEA European Affairs, EUROCITIES, Creative Europe Programme of the European Union

Amb l’objectiu de fomentar l'intercanvi d’informació i evidenciar a les administracions locals i regionals la importància de la cultura i els impactes positius que les inversions en la cultura poden generar al territori (desenvolupament econòmic, la cohesió social i la regeneració urbana), en aquest catàleg es recullen les iniciatives estratègiques d’èxit seguides per diverses ciutats i regions europees.

El sector del llibre a l’Estat espanyol. 2013-2015

Observatorio de la Lectura y el Libro | Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Document monogràfic que recull les principals dades estadístiques sobre el sector del llibre a l’Estat espanyol, en l'àmbit de l'edició i comercialització (interior i exterior), així com informació relativa a l'activitat lectora i biblioteques.

En termes d’edició i facturació en el mercat interior, les darreres dades apunten a un canvi en la tendència involutiva de la indústria del llibre espanyol per primer cop en quatre anys. El nombre de llibres editats ha augmentat un 1,88% respecte l’any anterior, passant dels 89.130 en 2013 als 90.802 llibres editats en 2014. La facturació, de forma encara més tímida, ha augmentat en un 0,6% respecte l’any anterior, passant dels 2182 als 2.195,8 milions d'euros.

Interseccions entre art i educació (2)

Us recordem que podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

Tuit de la setmana. Mateos, Santos M. [@SantosMMateos]

Nuestra Cultura no se entiende sin el Arte. Taparlo no es ser respetuoso, es dimitir de lo que somos. @santosMMateos

Mateos, Santos M.[@SantosMMateos]. (2016, 27 gener). Nuestra Cultura no se entiende sin el Arte.Taparlo no es ser respetuoso, es dimitir de lo que somos.[Tuit]. https://twitter.com/SantosMMateos/status/692270669011271680

 

Nova política, vella cultura? Algunes propostes per obrir el debat cultural

L'agenda política i mediàtica marca molts dels debats, també en cultura. El preu a pagar és la focalització del debat en uns pocs titulars i la pèrdua de complexitat i textures. D'això va aquest article breu: d'apuntar elements per a altres (possibles) debats de fons a l'entorn de la cultura. Pensar la cultura com a activitat i recursos compartits, pensar en els equipaments culturals com a mediadors de projectes ciutadans, pensar en la ciutadania com a usuària activa i culta dels serveis culturals o demanar del mecenatge alguna cosa més que la simple captació de recursos econòmics.