Destacats

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca (2011-2013) del programa Cultura de la Comissió Europea que té per objectiu establir una estructura d’anàlisi comuna per comparar la situació de l’educació artística i cultural als països de la Unió Europea. Investiga el marc polític, els actors i els programes de cada país, així com els recursos humans que s’hi destinen. S’ha considerat que els recursos humans són una dimensió clau per a la provisió d’activitats educatives de qualitat, i s’ha prioritzat la seva anàlisi.

L’AEMS és una eina política i un mètode empíric per avaluar el sector de l’educació artística a Europa i pretén recolzar la implementació de polítiques de qualitat i sostenibles. El projecte està coordinat per l’Austrian Institute EDUCULT i hi participen com a socis Interarts (Espanya), Centre for Cultural Research (Zfkf) (Alemanya), Budapest Observatory (BO) (Hongria), Creativity Culture and Education (CCE) i BOP Consulting (Regne Unit).

Obra que presenta un llistat de quaranta-dos conceptes clau en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i els analitza en profunditat. Els autors són John Hartley, Jason Potts, Stuart Cunningham, Terry Flew, Michael Keane, John Banks, tots reconeguts experts australians de diversos camps de coneixement: estudis culturals, comunicació, economia i indústries creatives. De cada concepte s’hi explica la història del terme, els debats i les tensions associades al seu ús i alguns exemples de com s’apliquen a les indústries creatives de tot el món. El volum proporciona una anàlisi actualitzada i interdisciplinària de les qüestions clau que afecten a les indústries creatives.