Destacats

L’enjeu culturel : la réflexion internationale sur les politiques culturelles 1963-1993

Laurent Martin ׀ La Documentation Française

Obra que analitza i destaca la importància del paper que va jugar el Servei d’Estudis i Recerca (SER) del Ministeri d’Afers Culturals francès durant el període que va ser dirigit per Augustin Girard, entre 1960 i 1990, dins el marc de reflexió internacional sobre les polítiques culturals. Segons l’autor, es tracta d’una història poc explicada que il·lustra un moment d’expansió i gran influència de model francès de política cultural a Europa i a la resta del món.  L’obra aborda aquesta anàlisi del punt de vista de la comunitat internacional i es fixa també en el paper actiu que hi van jugar la Unesco i del Consell d’Europa.  

Els sectors de les arts escèniques a França i a la ciutat de Guatemala

Isabelle Barbéris, Martial Poirson ׀ Presses Universitaires de France ׀ Oikos  Observatorio Andaluz para la Economía de la Cultura y el Desarrollo

Dos estudis que analitzen el sector de les arts escèniques i les particularitats del seu model de negoci i finançament en aquests dos territoris tan diferents. El primer, «L’Économie du spectacle vivant» fa un repàs a l’evolució històrica de l’economia d’aquest sector a França i es planteja si es tracta d’un sector en aquests moments arcaic o si contràriament, pot aportar idees o ser un bon laboratori per experimentar un nou model de capitalisme. El segon, «El sector de las artes escénicas en medios urbanos» analitza el sector a la ciutat de Guatemala amb l’objectiu de remarcar la importància del sector per al desenvolupament cultural i econòmic del país.

El impacto económico de las industrias creativas en las Américas

La Organización de los Estados Americanos (OEA), el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) y el Consejo Británico (British Council), comisionaron conjuntamente el informe “El impacto económico de las industrias creativas en las Américas, ejercicio realizado por primera vez con el fin de demostrar la importancia de la contribución de las actividades culturales y creativas —tales como las artes, el diseño, la música y la publicidad, entre otros— [1] al crecimiento, al empleo y al comercio en el hemisferio.

Educació artística i cultura contemporània

Gary Granville (ed.) ׀ Intellect

La retòrica que, en aquests moments domina en la política educativa respon a un discurs crític enganyós que emmascara una orientació política i un model educatiu orientat al servei de l’economia. Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest llibre que analitza els debats que envolten la situació actual de l’educació artística reglada i no reglada. L’obra inclou assaigs teòrics i experiències pràctiques que analitzen les oportunitats, els problemes i els reptes de l’educació artística en tots els nivells educatius així com en les  d’institucions culturals i en les comunitats a les que serveixen. Tot i que s’hi estudia en profunditat el cas concret d’Irlanda, el llibre aborda el tema des de una àmplia perspectiva internacional.

Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La industria del videojuego española se consolida como motor en la economía digital, ofreciendo así múltiples oportunidades para todas las empresas y para la creación de empleo. Esta es la conclusión que se desprende del 'Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos' que ha presentado la Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV).

Este estudio ha sido patrocinado por U-tad, Centro Universitario de Tecnología y Arte Digital y ha contado con el apoyo de ICEX. El documento presentado, recoge los principales datos de la industria, así como algunas recomendaciones para potenciar el impulso de este sector.

La industria española del videojuego facturó 313,7 millones de euros en 2013, cifra que sitúa al sector entre las principales industrias nacionales de contenidos digitales. Además, se estima que las ventas del sector crecerán hasta los 723,6 millones de facturación en un período de tres años, una tasa anual compuesta del 23,7%.

El paper dels museus de ciència i tecnologia en els estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya

Belén Laspra Pérez ׀ Redes.com

Les enquestes i estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya apliquen conceptes diferents de museu de ciència i tecnologia, fet que provoca que els estudis proporcionin resultats contradictoris i fins i tot oposats. Cal un criteri unificat que faciliti la comparació de resultats i ofereixi dades més fiables per a la futura presa de decisions. Aquestes són les principals conclusions que n’extreu Belén Laspra Pérez en aquests article publicat a «Redes.com. Revista de Estudios para el Desarrollo Social de la Comunicación». Laspra analitza els Eurobaròmetres de la Unió Europea i les enquestes nacionals de percepció social de la ciència realitzades per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, finalment contrasta els resultats amb els de l’Estadística de museus i Col·leccions Museogràfiques.

La Cultura en transición: reconciliación y política cultural en España, 1976-1986

Giulia Quaggio

Nou assaig sobre el procés de transició democràtica en Espanya a partir de les accions polítiques del Ministeri de Cultura, creat el 1977, que va prendre el relleu al Ministeri d’Informació i Turisme. L’autora, Giulia Quaggio, analitza com es va gestionar al final de la dictadura franquista la relació entre poder i cultura, es planteja si la política cultural és un instrument i un recurs essencial i decisiu per als estats a l’hora de desenvolupar i consolidar les seves democràcies i es pregunta què resta en l’actualitat de la política cultural de la transició.

La Educación patrimonial en la escuela y en el museo: investigación y experiencias

Jesús Estepa Giménez (ed.) ׀ EDIPATRI Universitat de Huelva

Llibre on s’analitzen els materials i recursos que es fan servir en les aules d’educació primària i secundària a l’hora d’explicar el patrimoni. Tracta de reconèixer les dificultats, necessitats i demandes del professorat a l’hora de treballar amb aquests materials; connectar la producció de materials i recursos elaborats o emprats en l’àmbit educatiu formal (institucions educatives) amb la realitzada en l’àmbit no formal (museus i centres d’interpretació del patrimoni) i proposa alguns criteris bàsics d’elaboració de materials i recursos adequats per al desenvolupament d’una didàctica del patrimoni més òptima i adequada.