Destacats

La cultura de la participació en la cultura

Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La cultura és de tots. La màxima és senzilla però té unes implicacions profundes. A l’entrada del 9 de maig remarcàvem el valor públic de la cultura dient que l’experiència és l’essència de la cultura. Un dels aspectes més evidents del fet cultural és el patrimoni, ja sigui tangible, intangible o digital. També aquest patrimoni ens pertany a tots perquè ens recorda què ens fa humans. Ara bé, qui gestiona i preserva aquest patrimoni? A fi de promoure models de governança participativa del patrimoni cultural, el grup de treball OMC (Open Method of Coordination) presenta l’informe ‘Participatory Governance of Cultural Heritage’.

Des del búnquer

Contracrònica de la presentació de l’informe del CoNCA “La participació cultural a Catalunya 2013-2016” a l’Auditori del MACBA, el 16 de maig de 2018. Podeu llegir la crònica en aquest enllaç.

La sala fa sentor de claveguera: no és un bon presagi. Hi hem entrat a través d’una obertura al terra de la plaça Joan Coromines. Mentre el carrer bull d’activitat (patinadors, ballarins desinhibits i barcelonins d’arreu amb set de primavera i cervesa) ens aixopluguem al subsol per parlar de cultura: es presenta l’informe “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una escala caragolada ens ha conduït fins a l’espai diàfan i de sostre baix on es farà la xerrada. L’Auditori del MACBA sembla un búnquer.

Friquisme amb orgull

Ha arribat el divendres. Un altre divendres? No! És hora de treure la pols a les espases làser, anar de festa amb el millor cosplay o veure sortir el sol mentre matem el drac de la masmorra… perquè tot això també és cultura. Ho diu el mestre Yoda:

La vigència de les obres amb claredat

Miquel de Moragas, José Luís Terrón i Omar Rincón [eds.] | Institut de Comunicació - UAB

L’any 2017 va fer 30 anys que va sortir la primera edició del llibre de Jesús Martín Barbero «De los medios a las mediaciones. Comunicación, cultura y hegemonía»; i en ocasió d’aquest aniversari l’InCom de la UAB ha decidit publicar l’e-book. Aquest llibre es va convertir en una icona dels estudis de comunicació i encara es respecta la seva vigència.

'Territori Contemporani'. Capítol 7

Al setè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 15 d'abril de 2018, comencem a Terrassa. Ubicat a l'interior de la Sala Muncunill, l'Espaidos vol acostar els ciutadans a les pràctiques artístiques emergents.

L'obra de Lúa Coderch és una invitació a transitar per la vida a través d'idees, anècdotes i altres derives narratives.

A Lleida, coneixem DAFO, un projecte nòmada que repensa l'art i la cultura a partir de les nocions d'identitat i autoritat, des d'allò personal i col·lectiu
 

Fer xarxa en les polítiques culturals

Davant de reptes globals calen solucions globals. L’actual panorama socioeconòmic mundial s’estén més enllà de les fronteres físiques i simbòliques i té repercussions en l’àmbit local. Pel que fa a les polítiques culturals, cada vegada és més necessari establir lligams en el terreny supranacional: la col·laboració internacional pot ser clau per assolir amb èxit els desafiaments de la contemporaneïtat. En aquest context sorgeix la plataforma ‘Cultural Policy Designers Network’ (CPDN).

Abecedari de la participació cultural a Catalunya

Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig | CoNCA


Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya, tal com recordava a la presentació el president de l’organisme, Carles Duarte. I és que per tal d’establir polítiques culturals efectives és imprescindible fer una diagnosi acurada del context. L’informe el va presentar un dels autors, el sociòleg Antonio Ariño, el passat 17 de maig a l’Auditori del MACBA.

Com es comença una sèrie? Quines són les claus de de l’èxit de les sèries catalanes que han triomfat?

ESCRIPTURA TELEVISIVA AMB NÚRIA PARERA

Com es comença una sèrie? Quins arguments són els adequats? Com es tracten els personatges i les trames? Quines són les claus de l’èxit de les sèries catalanes que han triomfat? Com s’organitza un equip de guió? En aquest taller es volen respondre totes aquestes preguntes, així com fer exercicis pràctics perquè els alumnes aprenguin a crear un arc argumental, a fer una escaleta i a dialogar-la, donant ànima als personatges que hauran inventat. L’objectiu és que acabin amb les eines suficients per, en el futur, desenvolupar la bíblia de la seva pròpia sèrie.

Al maig museus a raig!

Què és un museu? Etimològicament, museu vol dir “casa de les muses”. Sí, les muses són les millors amigues dels artistes, els éssers de la inspiració. Ara bé, són els museus realment inspiradors? Fa temps que més que museus, sembla que l’art habita en mausoleus.

La innovació de les espècies de la cultura

Daniela Angelina Jelinčić | Palgrave Pilot

Innovació, innovació, innovació. Innovació educativa, innovació cultural, innovació en el si de les empreses i de l’administració. Innovació is in the air. Si el teu discurs no inclou la innovació no t’escolto: no estàs à la page. L’hem sentida tant, aquesta paraula, que comença a resultar poc innovadora. Ens omplim la boca amb un concepte que cada vegada que el pronunciem es buida una mica més de significat. El sector cultural no se n’escapa. És difícil trobar un document de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Unió Europea o un informe de l’OCDE en què no es mencioni la innovació. En aquest context, Daniela Angelina Jelinčić ha publicat “Innovations in Culture and Development: The Culturinno Effect in Public Policy”.