Notícies

#Compartim Setmana 36-38



Aquest inici de setembre ens ha deixat un mosaic dens de debats culturals: des de la llarga reivindicació d’un espai estable per a l’art contemporani a Barcelona fins al paper de la cultura en les lluites ideològiques, climàtiques i democràtiques a escala global. També s’han posat sobre la taula tensions sobre la governança dels museus, la precarietat del teatre independent, la necessitat de descentralitzar per garantir drets culturals i els reptes d’incorporar nous llenguatges com el videojoc als espais institucionals. Són senyals que la cultura continua sent terreny de disputa, però també d’imaginació col·lectiva i d’innovació social.
  
  
  
 Un centre d’art viu per a Barcelona

Palacio Barcelona

Daniel G. Andújar, 19 de setembre de 2025

Des de fa tres dècades, la comunitat artística reclama a Barcelona un espai estable, públic i àgil per a la creació i exhibició contemporània. El balanç fins avui és de precarietat i intents fallits. L’autor defensa que el Palau Victòria Eugènia  pot ser l’oportunitat històrica per establir aquest centre de programació intensiva sense col·lecció permanent, capaç de connectar artistes, fàbriques de creació, espais alternatius i públics.

Drets culturals: del reconeixement a la dimensió cultural de tots els drets humans



El diàleg del 27 de setembre de 2025 entre Patrice Meyer-Bisch i Laurence Cuny a l’Àgora cívica ens ofereix l’oportunitat de tornar a mirar la Declaració de Friburg i d’actualitzar-ne la vigència. Després de més de quinze anys, el debat ja no se centra només en els drets culturals com a categoria autònoma, sinó en la dimensió cultural que travessa tots els drets humans. Aquesta és la clau de la nova etapa que es desplega i que convida també el món local a pensar-s’hi dins.
  
  

Un sol parlant enmig de l’amfiteatre: imatge del dret a expressar-se i a ser escoltat en l’espai comú 

Quan la cultura deixa de ser un lema


  

Una invitació a llegir críticament la seva consideració com a bé essencial, bàsic i de primera necessitat
  

L’informe de la Fundació Gabeiras La cultura como bien público mundial, esencial, básico y de primera necesidad és un document sòlid i ben argumentat: ordena conceptes, proposa una classificació útil (essencial, bàsic, de primera necessitat) i reforça la doble dimensió de la cultura com a dret i com a responsabilitat col·lectiva.

Drets culturals en acció: l’experiència de Paideia



Amb aquest quart article, publicat des d’Interacció, donem continuïtat a la sèrie que Roser Mendoza ha dedicat a la futura Declaració de Barcelona. Els tres primers textos en van abordar el valor simbòlic, els reptes de concreció i governança i les preguntes obertes sobre la seva capacitat transformadora. Ara volem ampliar la mirada i posar en diàleg aquella reflexió amb una experiència internacional que pot resultar reveladora: Paideia, un procés col·lectiu desplegat a França que ha treballat els drets culturals sobre el terreny i que ens convida a repensar les nostres pròpies pràctiques.
  
  
  

El document «Typologies» sintetitza l’experiència Paideia i proposa deu tipologies d’acció per fer créixer els drets culturals en l’acció pública.

Justin O’Connor i la política cultural: què vol dir entendre la cultura com a bé públic?



En el seu article Rethinking the foundations: Global cultural policy at the crossroads (2025), Justin O’Connor analitza per què la cultura ha quedat al marge de les grans agendes de desenvolupament i proposa una nova manera d’entendre-la: no com a sector econòmic ni com a definició antropològica difusa, sinó com a sistema simbòlic d’«arts i cultura» i com a bé públic essencial. Aquest text presenta la seva argumentació i ens convida a reflexionar sobre què pot aportar a la mirada municipal, en el marc de la seva participació a l’Àgora Cívica del 26 de setembre de 2025, on conversarà amb Pau Rausell a Reimaginar la cultura: de la producció al valor social.
  
  

La cultura com a bé públic: entre l’escala global i la concreció local.
  

Convocatòria de la 4a edició del Projecte Arrelament


  
  

La Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG), vinculada a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), ha obert la quarta edició del projecte Arrelament, adreçat a municipis i agrupacions de municipis rurals, segons l’Estatut de Municipis Rurals aprovat el 16 de juliol de 2025, amb la voluntat de donar suport a iniciatives de bon govern que afavoreixin l’arrelament de la població al territori i contribueixin al desenvolupament d’aquestes zones.
  

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Un repàs a l'estiu


  
  

Després de la pausa estival, reprenem el pols cultural dels municipis amb un #Som311 dedicat a les iniciatives dutes a terme al juliol i l’agost. Des d’Esparreguera fins a Cubelles, passant per Manresa, Cardona o Sitges, el territori ha demostrat un cop més que la cultura és motor de cohesió, transformació i identitat compartida. Festivals inclusius, projectes de memòria històrica, residències artístiques i propostes comunitàries han posat en valor el paper clau d’ajuntaments, entitats i ciutadania en la construcció d’un estiu cultural obert i participatiu.


  

Els meus millors consells, d'Antonio Alcántara

Comencem un nou curs amb les piles carregades i la mirada posada en tot allò que ens mou: la cultura, l’art i la creativitat compartida. Però no ho fem soles. Aquest any, seguim obrint la porta a veus que ens inspiren: amics, col·legues, experts i companys del sector cultural que, des de la trinxera o al capdavant de projectes punters, tenen molt a dir.

Ells i elles ens deixaran consells, recomanacions i reflexions engrescadores que alimenten les ganes de continuar creant, connectant i compartint cultura. Perquè escoltar-los és una manera de recordar per què fem el que fem… i per què val tant la pena continuar.

Al setembre hem volgut escoltar l'aportació d'Antonio Alcántara.

Especialitzat en circ social, participació, acció comunitària i joventut, és educador social amb un màster universitari en Intervencions Socials i Educatives per la UB i actualment està finalitzant el doctorat en Educació i Societat. És professor de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i membre de l’equip pedagògic de l’Ateneu Popular 9Barris i de La Perifèrica SCCL.

Col·labora habitualment com assessor amb entitats i administracions públiques en l’elaboració de plans de participació, d’acció comunitària i de formació. Ha publicat diversos articles i libres.  

Fa la web educaciotransformadora.com 


Museus i desinformació: com construir confiança en temps de fake news


  
  

Els museus de proximitat tenen un paper clau per reforçar el pensament crític i la transparència en un context marcat per la postveritat. El VI Espai Confluències, organitzat per la Xarxa de Museus Locals, ens aporta reflexions i pistes per traduir aquest repte en accions municipals.
  

La relatoria

La relatoria, a càrrec de la periodista Maria Palau, recull les idees centrals de les intervencions de Marc Amorós, Simona Levi i Jorge Luis Marzo, així com les aportacions del debat amb el públic.
  


La cultura rural rep un impuls: oberta la convocatòria CLT544


  
  

El Departament de Cultura, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), ha aprovat la nova línia de subvencions CLT544, adreçada a donar suport a projectes i activitats culturals en municipis de fins a 5.000 habitants.
  

El termini de presentació de sol·licituds serà del 5 al 23 de setembre de 2025 a les 14.00 h i la tramitació es farà exclusivament en línia amb certificat digital.