ciutats creatives

Culture for Cities and Regions

Si us interessen les polítiques culturals en l’àmbit de les ciutats, aquest és un recurs per a vosaltres. El web ‘Culture for Cities and Regions’ posa al vostre abast un projecte dedicat a la promoció de la inversió en cultura a les ciutats i regions europees i a la transferència d’aquest coneixement, mitjançant un catàleg de bones pràctiques amb 70 casos d’estudi de lliure disposició.

Carl Grodach, Daniel Silver (eds.) | Routledge

Llibre que presenta una selecció d’estudis de models de política cultural urbana desenvolupats a una vintena de grans ciutats dels cinc continents. Cada cas, explicat per un acadèmic o expert internacional, descriu les dinàmiques i interrelacions entre els agents polítics, econòmics, institucionals, socials, culturals i artístics, governamentals i no governamentals, que han influït en la configuració d’aquestes polítiques urbanes directament connectades amb les arts, la cultura i la creativitat. L’objectiu del volum és analitzar i comparar estratègies i maneres de fer política cultural urbana en diferents tipus de contextos, avaluar-ne els resultats així com el seu impacte en la governança de les ciutats.

Tierras de Imaginario | POCTEFA (Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra)

Llibre que exposa les reflexions i accions derivades del projecte ‘Tierras de imaginario’ desenvolupat per les ciutats de Tournefeuille i Barakaldo desde gener de 2012 fins al desembre de 2014. El projecte ha permès experimentar com ciutats petites o mitjanes poden arribar a ser creatives a partir de l’impuls de dinàmiques de desenvolupament sostenible a través de l’art i la cultura. Aquestes dues ciutats volen donar continuïtat al projecte i proposen ampliar la seva experiència, multiplicar-ne els beneficis i crear amb altres municipis (Irun, Lleida i Foix) i la Fundació Kreanta una Xarxa de ciutats creatives. El llibre és una guia pràctica per a la creació d’aquesta Xarxa que vol ser un projecte artístic i cultural però també de desenvolupament dels territoris.

Amb aquest missatge volem convidar-vos a participar o fer difusió de la crida a la contribució al monogràfic que porta el títol “Polítiques culturals, polítiques urbanes i elefants blancs: gènesi, conceptualització, conseqüències i resistències a la ciutat creativa”. Un monogràfic que es publicarà al número 33 de la revista Arxius de Ciències Socials, editada per la Universitat de València i que pretén aglutinar la recerca desenvolupada sobre els Elefants blancs, és a dir, aquells grans projectes i esdeveniments que han proliferat a nivell estatal i internacional com a eina de desenvolupament econòmic i urbà. Busquem articular un debat crític sobre l’anomenat paradigma de la ciutat creativa i els seus efectes, que ha motivat una instrumentalització creixent de la cultura i el coneixement, així com propostes per superar o bé plantejar un paradigma alternatiu des de contribucions plurals de les ciències socials en general (sociologia, ciència política, geografia, estudis urbans o estudis culturals).

Viktoriya Dozhdeva ׀ Blekinge Institute of Technology (Radboud University Nijmegen, Suècia)

Interessant tesi doctoral que analitza com les ciutats petites fan servir la cultura i la creativitat (C&C) com a instrument de desenvolupament local. L’estudi vol omplir un buit en la recerca sobre aquest tema poc estudiat, segons l’autora, en aquesta tipologia de ciutats. El seu objectiu principal és sistematitzar les diverses teories i els diferents discursos sobre el paper de la C&C en el desenvolupament econòmic local de les ciutats petites i elaborar un model analític que reculli les múltiples aproximacions al tema. A la primera part de la tesi, l’autora fa una anàlisi teòrica i conceptual basada en l’anàlisi de 30 casos concrets (entre els quals hi figuren les ciutats catalanes d’Olot, la Bisbal d'Empordà, Tàrrega i Sitges)

World Cities Culture Forum

Informe que examina l’oferta cultural de vint-i-quatre grans ciutats i recopila dades sobre seixanta indicadors culturals al voltant de la seva oferta i demanda en cultura. Així mateix, informa dels pensaments, estratègies i línies polítiques desenvolupades dels governs municipals de cada una d’aquestes ciutats. Les ciutats analitzades són: Amsterdam, Berlín, Bogotà, Buenos Aires, Hong Kong, Estambul Johannesburg, Londres, Los Angeles, Madrid, Mont-real, Moscou, Bombai, Nova York, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Seül, Xangai, Singapur, Estocolm, Sydney, Tòquio i Toronto.

Ezequiel Avilés-Ochoa, Paola M. Canizalez-Ramírez | Economía, Sociedad y Territorio. Vol. 15, Núm. 47 (2015) 

Resumen | El vínculo manifiesto entre economía y cultura revitaliza el interés en industrias culturales dado su conceptualización e implementación, no obstante, carecen de instrumentos correspondientes a su participación económica perceptible. Al retomar teorías de crecimiento endógeno y nueva geografía económica se propone un esquema de variables de industrias florecientes y un modelo de medición. Se encontró que éstas se aglomeran en clusters creativos con un sistema de producción de economías internas, cuya motricidad depende del capital humano, especialización, consumo y variedad relacionada. Como corolario, el modelo determina que el crecimiento está en función de potencializar tales factores en procesos distintivos condicionantes.

Heather E. McLean ׀ International journal of urban and regional research, Volume 38, Issue 6,  November 2014

Interessant article que alerta sobre l’efecte contradictori que poden tenir les iniciatives artístiques i culturals a les ciutats i entre la ciutadania ja que segons l’autora, tant poden convertir-se en còmplices de la generació de desigualtat i atracció d’inversions especulatives com contribuir de manera molt activa a la transformació social i l’apoderament de la ciutadania. McLean remarca que les investigacions que analitzen aquestes qüestions poques vegades aporten dades empíriques sobre el veritable paper que hi juguen els artistes en aquests processos.

Cecilia Scoppetta | ACE: Architecture, City and Environment, Febrer 2013, vol. 7, núm. 21, p. 67-96

Les polítiques culturals s'han convertit en un important segment de la planificació estratègica de les ciutats i les intervencions culturals han assumit el rol de projectes insígnia dintre els esquemes de regeneració urbana.

El pas de l'antic model orientat al consum a les polítiques culturals orientades a la producció està relacionat amb l'aparició del paradigma de ciutat creativa, amb la creativitats com a motor decisiu de l'atracció.

Però si s'analitza acuradament, aquest paradigma mostra clarament algunes paradoxes evidents. De fet, l'anomenat entorn creatiu simplement no pot ser immobilitzat en un gueto o en regulacions burocràtiques. Com pot esperar-se que la planificació urbana i el desenvolupament -que són principalment orientats a imposar i regular- arribin amb una resposta eficaç a quelcom tal com el foment d'ambients creatius?

Antonia Sáez Cala | Ciudades, Núm. 17, 2014, p. 141-158

Resumen: La evidencia empírica constata una relación clara entre el logro económico y la presencia de capital humano cualificado. Determinar el tamaño y la distribución de la clase creativa en las ciudades autonómicas españolas a principios del siglo XXI constituye el principal objetivo de este trabajo. Asimismo, es objeto de investigación la probable relación entre la presencia de clase creativa y la posible relevancia de factores como la tolerancia y la diversidad para atraer a los miembros de la clase creativa.

Los hallazgos manifiestan una distribución desequilibrada y compleja de la clase creativa en las capitales autonómicas.