No és fàcil entendre Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), un d’aquells municipis que molts veuen de passada, del cotxe estant, aparador fugaç de passat i present industrial, al cor d’una comarca vinícola amb paratges més pintorescos i a prop, massa a prop, d’una petita gran capital com és Vilafranca. La seva estructura territorial és particular, i tampoc és fàcil d’interpretar. Un municipi estès al llarg de la carretera, amb dos nuclis de fort caràcter (els Monjos i La Ràpita) que són motors d’una dinàmica societat civil que, amb tot, no deixa de mirar-se de reüll, porta d’entrada al parc natural del Foix, amagat rere les imponents xemeneies cimenteres i una estació de tren a mig camí de tot i d’enlloc a la vegada.
