Barcelona (Província)

El  Pla  d’Acció  Cultural  de  Sant  Celoni  s’ha  d’entendre  com  l’instrument  que guiarà  la  vida  cultural  del  municipi  durant  els  propers  anys.  Es  tracta  d’un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant pels responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament, com per les empreses i professionals del sector privat, les entitats i associacions culturals i el conjunt de la ciutadania. 

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.

El 20è capítol de Territori Contemporani, comença a la Biennal de Jafre que és considerada com la biennal d'art més petita del món i, potser també, com la més breu.

L'artista Jordi Mitjà és un col·leccionista d'experiències i imatges de la vida quotidiana i proposa accions per examinar les reaccions humanes a les situacions imprevistes.

Acabant el capítol, arribem a la Galeria d'art Contemporani, La Puntual a Sant Cugat del Vallès, un espai de treball i d'exhibició per a artistes emergents o que volen experimentar al marge del circuit oficial.

Una vegada passats els anys més durs de la crisi econòmica, sembla els pressupostos en cultura comencen a recuperar-se. Tot i això, el creixement és tímid i els ajuntaments segueixen prioritzant altres partides per davant de les de cultura: el 2009 aquesta despesa representava un 9,4% de la seva despesa global, mentre que el 2017 es situava al 5,9%.

Aquest capítol de Territori Contemporani comença al Museu de Montserrat, que exposa i difon el patrimoni artístic i arqueològic de l'Abadia de Montserrat. Entre la seva col·lecció destaca "Sant Jeroni Penitent", l'única obra de Caravaggio que hi ha a Catalunya.

A Verges coneixerem a Lluis Hortalà, La importància del tacte en l'obra d'aquest artista, gairebé inauguraria una nova categoria: la de l'artista tàctil.

Acaba a Girona, al Centre d'Art Contemporani Bòlit, una plataforma divulgativa i laboratori de creació que aposta per l'experimentació i la consolidació de l'art contemporani tant des de l'àmbit local com internacional.

Aquest nou capítol de Territori Contemporani comença a El Prat de Llobregat. El Centre d'Art Torre Muntadas/ Unzip Arts Visuals, és un punt de referència de l'art contemporani i la producció visual en aquest municipi, especialment atent a les zones de contacte entre el món artístic i l'àmbit educatiu.

Ens permet conèixer a l'artista Mercedes Mangrané, que investiga els espais comuns contemporanis, tant des d'una mirada documental com des de la malenconia que es desprèn de la seva pràctica pictòrica.

A la Vall de Bianya, se celebra la Bianyal, un Itinerari cultural a través d'una sèrie d'intervencions artístiques efímeres dutes a terme en espais de gran interès patrimonial i natural de la Vall de Bianya

El primer capítol de la nova temporada de Territori Contemporani, visita la Fundació Taller Josep Llorens Artigas a Gallifa (Vallès Occidental). Aquesta fundació privada té per objectiu enriquir l'artista en la tècnica de la ceràmica i al ceramista en el coneixement de l'art.

Coneixem també a Frederic Amat, un pintor de mirada polièdrica i poètica que desafia qualsevol categorització, tant física com mental, quan crea una obra.

Aquest capítol de Territori Contemporani, un programa produït per La Xarxa i Vallès Oriental Televisió amb el suport de la Diputació de Barcelona, arrenca a La Jonquera. El Museu memorial de l'Exili, és un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica que pren com a punt de referència l'exili republicà.

El discurs de l'artista Ignasi Prat es desenvolupa en una doble vessant estètica i política a partir de temes vinculats amb la denúncia i la reivindicació des de l'àmbit de la imatge.

El Museu de Reus treballa per la conservació del patrimoni material, el coneixement i la difusió de la història de la ciutat de Reus i el seu entorn comarcal.

El programa Territori contemporani, produït per La Xarxa i Vallès Oriental Televisió amb el suport de la Diputació de Barcelona, va rebre ahir dimarts el premi de Crítica d’art, atorgat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art, per la seva contribució a la difusió del teixit artístic del territori català. Ens n'alegrem molt!

Aquest capítol 15 de 'Territori Contemporani' comença a Sant Cugat del Vallès. ADN Platform és una plataforma per a projectes expositius singulars, determinats per la seva capacitat reflexiva i voluntat de risc.

S’ha publicat l’informe de la quarta edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals, un projecte que es realitza en col·laboració entre el Centre d’Estudis i Recursos Culturals, el Servei de Programació de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona i un grup de municipis de la demarcació, amb l’objectiu de recollir i analitzar informació sobre l’acció cultural d’aquests darrers. L’informe s’adreça a les Regidories i els serveis tècnics de cultura d’aquests ajuntaments i vol aportar elements per a una anàlisi global i integrada de la gestió dels serveis culturals locals orientada a facilitar la seva millora.