mitjans de comunicació

En un moment en què les notícies falses s’han convertit en un problema social de primer ordre que amenacen de manera greu el dret a una informació verídica, contrastada i fiable, el programa de formació del Centre d’Estudis i Recursos Culturals va oferir el passat mes de maig un curs en línea per invitar a la reflexió i el debat sobre l’abast i l’impacte de la desinformació en l’àmbit de la divulgació científica a través de les anomenades "fake news". El curs també va plantejar un seguit d’estratègies per a combatre el fenomen en el nostre entorn tant personal com professional.

Santos M. Mateos-Rusillo. 'The use of the museum as a public relations agency by sponsors: the role of the media' Communication & Society, vol. 32, núm. 2, 2019, p. 51-66.

Presentem aquest interessant artícle de Santos M. Mateos Rusillo, company de la comunitat d'Interacció i autor del blog "Miradas desde la copa", que presenta l'evolució del patrocini empresarial als museus públics espanyols i els canvis produïts en aquesta relació. Mitjançant l'anàlisi de contingut de casos que responen al nou model i entrevistes a periodistes culturals de premsa escrita, es demostra que les empreses patrocinadores no assoleixen el seu objectiu: que és sumar a l'equació als mitjans de comunicació per tal d'augmentar la seva notorietat i enfortir-ne la imatge corporativa.

La paciència és la mare de la ciència? Probablement la mare de la ciència i de la paciència, siguin les humanitats, perquè és a partir de les preguntes i de la raó que desfilen totes les ciències que expliquen la vida, o ho procuren. D’entre elles, les humanitats s’han relegat de certs àmbits per la seva aparent manca d’utilitarisme dins la societat de consum, o això ens han volgut fet creure?

Les imatges en moviment i les pantalles formen part del nostre paisatge quotidià. De fet, ja fa més d’un segle que les pantalles ens expliquen històries al cinema, per després obrir-nos una finestra al món des de casa i finalment dur-les a la butxaca per connectar-nos amb la resta de la humanitat. Pantalles, arreu i a tothora, des que sona el despertador fins que ens guanya la son.

Miquel de Moragas, José Luís Terrón i Omar Rincón [eds.] | Institut de Comunicació - UAB

L’any 2017 va fer 30 anys que va sortir la primera edició del llibre de Jesús Martín Barbero «De los medios a las mediaciones. Comunicación, cultura y hegemonía»; i en ocasió d’aquest aniversari l’InCom de la UAB ha decidit publicar l’e-book. Aquest llibre es va convertir en una icona dels estudis de comunicació i encara es respecta la seva vigència.

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

La publicitat segueix sent un espai carregat d’estereotips, molts d’aquests relacionats amb el gènere, i de tradició masclista. Trobem una mostra visualment impactant gràcies al fotògraf Eli Rezkallah‏, que amb el seu treball ‘In a parallel universe’, mostra com n’havia arribat a ser de masclista la publicitat. Ho fa intercanviant els rols en re-versions fotogràfiques de publicitat Nord-americana de la dècada dels 1960. Una publicitat que malauradament avui encara manté reminiscències masclistes.

Universidad de Cádiz – Fundación Municipal de Cultura de Cádiz – Diputación Provincial de Cádiz

PERIFÉRICA va néixer l’any 2000, una revista capdavantera a Andalusia que aborda la temàtica de l’anàlisi cultural, té l’objectiu de generar aquest espai de reflexió i debat encaminat a aportar visions perifèriques sobre el fenomen sociocultural amb la vocació d’aconseguir que els treballadors de la cultura recuperin el paper central que els pertoca. Es tracta d’una publicació anual, compartim aquí la seva divuitena edició.

Roger Gaillard (ed.) | Réseau Romand Science et Cité  - Fondation Science et Cité

Els reptes d’una cultura de ciència ciutadana es posen a debat en aquesta obra que aprofundeix en l’important rol que juguen els museus i els mitjans per tal d’anar més enllà en la democratització de les ciències i la tecnologia. La voluntat política i la posada a disposició dels agents d’uns recursos per assolir aquest objectiu, es presenten com indispensables per millorar el diàleg entre la ciència i la societat.