#interaccio15

La creació i els creadors en la gestió cultural

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo? 

See video
See video

Presentació dels Cercles de Comparació Intermunicipal

Presentació de l’instrument que ha creat la Diputació de Barcelona per tal de mesurar, comparar i avaluar resultats per impulsar una millora dels serveis, mitjançant uns indicadors comuns. Els Cercles de Comparació Intermunicipal ajuden a fer un diagnòstic de la situació actual, revisar i marcar objectius, donar informació a l'hora de prendre decisions, millorar els estàndards de qualitat dels serveis, planificar i pressupostar serveis, així com a avaluar-ne la implementació.

See video
See video

Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura

És evident que enguany aquest tema és més vigent que mai: des del 2011, la política d’aquest país s’ha vist transformada per les mobilitzacions ciutadanes, ja siguin les places, els carrers, els moviments socials o les noves formacions polítiques. En el replantejament de la gestió pública en general, la gestió de la cultura no ha quedat pas fora del debat, ans el contrari: ha estat i és un tema de discussió. Es plantegen models de gestió comunitària, es qüestionen pilars axiomàtics com els drets d’autor i es proposen altres relacions, actors i maneres de fer

See video
See video

Polítiques culturals per a un canvi d’època

Diàleg a càrrec de Berta Sureda, Comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i Jordi Sellas, Director General de Creació i Empreses Culturals de la Conselleria de Cultura de la generalitat de Catalunya, sobre el futur de les polítiques culturals.

See video
See video

Analitzem 36 anys de polítiques culturals locals

«Hem de dotar-nos d'una política cultural que faciliti la participació ciutadana i que vinculi l'educació a la cultura», va declarar ahir el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, a la inauguració de les jornades d'Interacció 15 que, fins divendres, us conviden a repensar les polítiques culturals locals, ja sigui de manera presencial al CERC i al CCCB, o bé a través d'aquesta comunitat virtual i les xarxes socials, amb l'etiqueta #Interacció15.

La crisi dels quaranta o quaranta anys de crisi?

Anàlisi de les polítiques culturals des del 1978 fins a l’actualitat,per aprofundir en les arrels de la gestió cultural en el nostre país i entendre’n els diferents períodes i maneres d’actuar. 

See video
See video

Xavier Antich: “Balanç de les polítiques culturals. Què hem guanyat i què hem perdut? “

Conferència inaugural d’Interacció 15: Repensant les polítiques culturals locals.

See video
See video

Benvinguda Institucional a càrrec de Juanjo Puigcorbé i Benaiges

Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Diputat delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona inaugura les jornades d’Interacció 15: Repensant les polítiques culturals locals.

See video
See video

Cultura: parlem.. i què més?

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector. I ben segur que algú dels que em llegiu estarà qüestionant ara mateix que em refereixi al…. món?… de la cultura com a sector. I només aquesta discussió (que estic encantat d’entomar quan es planteja) ja obriria infinitat d’aportacions contraposades, complementàries o aferrissadament antagòniques. Seria un bon exemple per certificar que els que fem o volem fer de la cultura un espai preferent de dedicació parlem, parlem i parlem.

Panorama històric de la política cultural a Catalunya

En els darrers anys de dictadura un aire de revolta impregnava  cada racó, cada poble i cada barri. Per tot es multiplicaven els espais de debat, la creació d’associacions, es recuperaven les festes i  tradicions, i les propostes artístiques es convertien en expressió de nous aires d’obertura: Els Joglars, Dagoll Dagom, Els Comediants, les trobades de Canet o els  concerts  dels diferents  cantautors feien més creïble la proximitat del canvi. Alhora, un moviment associatiu popular i polític s’estenia per tot el país.

Amb l’arribada de la democràcia  i la definició del nou mapa territorial i competencial, Catalunya va  recuperar les seves institucions i amb elles, la plena capacitat de governar-se en l’àmbit de la cultura. Gran part del teixit associatiu va passar a liderar projectes polítics a tot el territori. És un moment en que tot està per fer i tot és possible: hi ha un país per construir, i per tant, la necessitat de definir les polítiques i projectes a desenvolupar i  el model de governança del futur sistema cultural.