#interaccio15

Josep G. Cambray, coordinador de l'Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona clausura les jornades d'Interacció 15: Repensant les polítiques culturals locals.

Conferència final d'Interacció 15: Repensant les polítiques culturals locals.

Conclusions dels eixos d'Interacció'15: el paper dels creadors i la creació en la gestió cultural, com es dibuixen les noves fronteres entre espais físics i virtuals i els pros i contres de la gestió comunitària de la cultura

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo? 

És evident que enguany aquest tema és més vigent que mai: des del 2011, la política d’aquest país s’ha vist transformada per les mobilitzacions ciutadanes, ja siguin les places, els carrers, els moviments socials o les noves formacions polítiques. En el replantejament de la gestió pública en general, la gestió de la cultura no ha quedat pas fora del debat, ans el contrari: ha estat i és un tema de discussió. Es plantegen models de gestió comunitària, es qüestionen pilars axiomàtics com els drets d’autor i es proposen altres relacions, actors i maneres de fer

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo?

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.