museus

Ann Nicholls, Manuela Pereira, Margherita Sani | Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali

Us presentem l'informe  de tendències en els museus del segle XXI elaborat pel LEM (Learning Museum) Working Group on s’identifiquen les principals tendències emergents que han caracteritzat l’evolució de la gestió de museus. S'hi inclouen set assaigs que analitzen un ampli ventall de qüestions com l’accessibilitat, la sostenibilitat, el desenvolupament de col·leccions, les adquisicions, les noves tecnologies, l’aprenentatge al llarg de la vida, la programació, la participació, etc.

Carlos Santos,  Maria Alberta Oliveira, João Coelho |  World Business and Economics Research Conference (2012)

Abstract  In this paper, the first panel on sources of funding for Portuguese publicly owned museums is explored. There has been little work in this field worldwide, and none for Portugal. Evidence in this paper seems contrary to that relating to the UK and to the US. We find that incremental budgeting still plays a major role on the funding of Portuguese museums, allowing for inefficient management and moral hazard: the interests of museums’ management may diverge clearly from those of the authorities ruling them and from those of the general public.

Asociación Española de Museólogos | Revista de museología #56 (2013)

L’últim número de la «Revista de museología» tracta sobre l’ús de les tecnologies 2.0 als museus. El volum recull les intervencions realitzades a les dues edicions de la trobada “Arte y un café” celebrades a la Universitat Complutense de Madrid el 2012 i 2013, on estudiants i professionals van intercanviar reflexions teòriques i experiències pràctiques. Una de les principals conclusions va ser que el concepte de museu social implica noves formes de comunicació a la xarxa, però també un canvi de mentalitat i de mètodes de treballs.

BritainThinks was commissioned by the Museums Association to conduct a programme of deliberative research into public attitudes to museums and, in particular, their potential purposes and role in society.

The research took the form of six day-long workshops with members of the public, each hosted by a different institution. (Among the hosts were the Museum of London, The Beaney in Canterbury, the Riverside in Glasgow and the Museum of East Anglian Life.) The workshops used some inventive methods, including an ‘obituary exercise’ – participants were asked to imagine a world without museums – and a budget allocation exercise.

The research is intended to inform and enrich the sector’s thinking about the future of museums and contribute to the development of the Museum Association’s Museums 2020 Strategy

Hace unos meses, con motivo de la instalación de Un Belén Napolitano del XVIII, decidí instalar unas huchas culturales a la entrada y salida de la exposición para testar la disponibilidad de madrileños y visitantes a aportar una cantidad de dinero como contribución por los gastos que genera. Era un experimento de política cultural y de innovación social en la línea de lo que se hace en casi todos los espacios culturales anglosajones y en otros ámbitos. Y muy propio en un espacio como este que se llama CentroCentro Cibeles de Cultura y Ciudadanía.

Me gustaría compartir los resultados ahora que se ha suscitado una interesante polémica en algunos foros de opinión política. Antes debo aclarar que esta medida, como otras que afectan al espacio, pertenece al plan de gestión que defendí al recibir la responsabilidad de sacar adelante, como primer director, esta imponente fábrica cultural.

La revista «International journal of heritage studies» presenta en aquest número sis articles que analitzen les aportacions que poden fer els museus i les organitzacions patrimonials al sector del benestar i la salut; les estratègies de protecció del patrimoni històric i desenvolupament urbà a les perifèries de Roma; la relació entre la ideologia de la República islàmica de l’Iran i la seva representació al seu museu nacional; els drets de la població indígena en els processos de nominació de Patrimoni Mundial de la Unesco; les estratègies per potenciar la imatge global de les ciutats creatives a través del patrimoni local, i el paper dels districtes històrics en el desenvolupament econòmic de les ciutats.

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat  aquest estudi elaborat per l’empresa ARTImetria per la Subdirección General de Museos Estatales, sobre la percepció que els ciutadans tenen sobre els museus i les barreres psicològiques que els dificulten la seva assistència. S’hi analitza què n’opinen, com els veuen, com o amb qui planifiquen la visita o què n’esperen obtenir. Es tracta d’una informació valuosa que permetrà als museus canviar les seves estratègies de comunicació per intentar atreure els públics potencials i fidelitzar els actuals.

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,