accessibilitat

Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

Museus gratis: lliçons de l'experiència britànica

Avui us recomanem aquest article que replanteja el debat sobre la gratuïtat en els museus públics i el situa en el context actual. Analitza en profunditat el model de tradicional britànic implementat el 1998 pel govern laborista i n’extreu algunes conclusions. Planteja també una sèrie d’arguments a favor i en contra d’aquesta mesura que, en aquell moment, es va plantejar com una estratègia de màrqueting i, a la vegada, de democratització cultural. L’autora defensa que la gratuïtat no és suficient i que calen altres accions i estratègies per lluitar contra les barreres – no només econòmiques sinó també psicològiques i cognitives – que dificulten als segments de població més desafavorits accedir als museus i col·leccions públiques.

Culture and class

La cultura permet la mobilitat social o fomenta la divisió de classes? John Holden a «Culture and class» es planteja el paper que té la cultura alhora de perpetuar les desigualtats socials i per tant, la funció emancipadora d’aquesta.

En aquest assaig, molt recomanable, Holden ens presenta un estudi dels conceptes de cultura i de classe, i les relacions entre sí, al Regne Unit. Fa una prospecció de la societat contemporània que en el cas anglès considera que està definida per un sistema polític, social i cultural exclusiu, definit per una distinció entre classes. En positiu destaca que el país és un centre amb un fort dinamisme en l’àmbit de la creació cultural. L’estudi ens insta a anar més enllà de la descripció d’aquesta paradoxa, i buscar fórmules que permetin l’accés igualitari a aquests espais de creació cultural per part de tothom.

John Holden a partir de la idea de cultura com a capital, però també com a capacitat, considera que és important que quan parlem d’accés a la cultural es plantegi l’accés a l’acció, la producció i la participació cultural.