creació

En el decurs dels darrers anys s’ha estudiat abastament el concepte de democràcia cultural i les implicacions pel que fa a la participació activa de la ciutadania en el procés de la creació i difusió de la cultura. Una reivindicació que porta implícita la posada en valor d’espais artístics que queden fora dels marges institucionals preestablerts, una cultura que sobrepassa les parets dels teatres, els museus, els centres culturals, per tal de reconquerir l’espai urbà més proper i quotidià de la ciutadania: el carrer.

Amb motiu del curs ‘Art i territori. Exemples de dinamització local’, celebrat dins de l’Espai Claustre del CERC, hem entrevistat l’artista visual Albert Gusi, impulsor d’innombrables projectes que tenen el seu cor i la seva raó de ser en el territori, sovint en entorns ultralocals.
 

Les traduccions d’obres catalanes, les carreres literàries, la dictadura de la novetat, les fires de llibres… Àlex Gutiérrez conversa amb la filòloga Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull.

Territori contemporani, és un programa sobre art i cultura contemporània a comarques.

En aquest capítol, comencem al Baumannlab de Terrassa, un laboratori de creació jove amb vocació multidisciplinària, que té com a eix central les arts visuals i el pensament contemporani.

Terrícoles | dilluns, 24 de des. del 2018

Antonio Baños conversa amb els editors Ricard Planas i Ramon Mas, de l'Editorial Males Herbes.

"Volem preguntar a la ficció tot allò que la realitat ens amaga (...) Ens interessa molt un tipus de fantàstic que reflexioni sobre la realitat"
 

El 'boom' de l'edició independent "és un èxit literari, s'està traduint moltíssim... s'està muntant una escena"

Nora Ancarola, Laia Manonelles i Daniel Gasol [eds.] | Rayo Verde

La societat neoliberal ha concebut el consens com inspiració i base de tota decisió politicosocial. Però es tracta d’un consens sovint fingit, un cop foragitades totes les idees dissidents. Cal introduir el ferment contestatari en l'àmbit de la creació, una expressió de Juan Goytisolo, i ja es desenvolupa aquesta pràctica. Aquest projecte va precisament d’això. “Necesitamos una nueva gramática política del malestar para poder nombrar los modos en que estas formas de vida nos hieren”.

Luís Bagué Quílez | Fórcola

Banksy, Abramovic, Hopper, Chagall, Picasso, Vermeer, Velázquez, però també Bolaño, Machado, Baudelaire o Plató. Són una petita mostra dels moltíssim referents que aplega aquest relat que ens passeja pel suposat Museu 3.0, un espai sense murs ni divisions, on s’estableix el diàleg entre poetes i artistes de tota la història, i molt especialment del darrer segle, més enllà de les fronteres disciplinars i temporals.