creació

Poder crear amb llibertat

Freemuse

Ofensa, blasfèmia, obscenitat, terrorisme o insults, especialment als símbols, són algunes de les premises amb les que alguns estats europeus censuren la llibertat d’expressió de molts artistes d’arreu del continent.
 

‘La seguretat, la creativitat, la tolerància i la seva coexistència: La nova agenda europea de llibertat d’expressió artística’, aquesta seria la traducció del títol de l’informe que exposa com els governs europeus tenen la responsabilitat legal de respectar, protegir i complir les obligacions de la llibertat artística. 

Conversa amb la filòloga Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull

Terrícoles | dilluns, 25 de març del 2019

  'La literatura catalana va trobant el seu camí internacional', sosté Izaskun Arretxe.    

Les traduccions d’obres catalanes, les carreres literàries, la dictadura de la novetat, les fires de llibres… Àlex Gutiérrez conversa amb la filòloga Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull.

'Territori contemporani'. Capítol 14

Territori contemporani, és un programa sobre art i cultura contemporània a comarques.

En aquest capítol, comencem al Baumannlab de Terrassa, un laboratori de creació jove amb vocació multidisciplinària, que té com a eix central les arts visuals i el pensament contemporani.

Entrevista a Ricard Planas i Ramon Mas, editors de Males Herbes.

Terrícoles | dilluns, 24 de des. del 2018

Antonio Baños conversa amb els editors Ricard Planas i Ramon Mas, de l'Editorial Males Herbes.



 

"Volem preguntar a la ficció tot allò que la realitat ens amaga (...) Ens interessa molt un tipus de fantàstic que reflexioni sobre la realitat"
 

El 'boom' de l'edició independent "és un èxit literari, s'està traduint moltíssim... s'està muntant una escena"

Callar o no callar [la llibertat d'expressió]

Molt probablement, avui mateix heu llegit o sentit als mitjans de comunicació alguna paraula com censura, delicte d’odi, querella, enaltiment al terrorisme, encausament o injúries. Son termes es troben a l’ordre del dia des que la Llei Orgànica 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també popularment, llei mordassa, va entrar en vigor l’estiu del 2015. Cada vegada hi ha més veus crítiques amb la llei que reclamen la recuperació d’una llibertat d’expressió, que si mai s’ha arribat a conquerir del tot, sembla que darrerament més aviat recula pels múltiples camins de la censura.

Consciència crítica i polititzada a través de l’art, la tercera opció

Nora Ancarola, Laia Manonelles i Daniel Gasol [eds.] | Rayo Verde

La societat neoliberal ha concebut el consens com inspiració i base de tota decisió politicosocial. Però es tracta d’un consens sovint fingit, un cop foragitades totes les idees dissidents. Cal introduir el ferment contestatari en l'àmbit de la creació, una expressió de Juan Goytisolo, i ja es desenvolupa aquesta pràctica. Aquest projecte va precisament d’això. “Necesitamos una nueva gramática política del malestar para poder nombrar los modos en que estas formas de vida nos hieren”.

El Museu 3.0, hipertext en paper

Luís Bagué Quílez | Fórcola

Banksy, Abramovic, Hopper, Chagall, Picasso, Vermeer, Velázquez, però també Bolaño, Machado, Baudelaire o Plató. Són una petita mostra dels moltíssim referents que aplega aquest relat que ens passeja pel suposat Museu 3.0, un espai sense murs ni divisions, on s’estableix el diàleg entre poetes i artistes de tota la història, i molt especialment del darrer segle, més enllà de les fronteres disciplinars i temporals.

Deuwatts: L’art dels videojocs a Catalunya

La indústria catalana del videojoc constitueix un 25% del mercat espanyol, factura 200 milions d’euros l’any; convertint-se en el sector cultural que més ha crescut en l’últim any i del que s’estima un creixement del 30% anual. Els videojocs van néixer als anys 50 amb propostes com el menjacocos, que tot i que ara sembla molt senzill, va ser dissenyat per un important equip d’enginyers.

Desxifrar el cosmos, celebrar la vida: la ciència i l'art com a dues vies d'aproximació a la transcendència

1. Art i ciència: dues armes per a una sola veritat


El dubte, el misteri i la por que ens acompanyen des de l’adveniment de la consciència del ser en una realitat que sobrepassa les coordenades del que comprenem, han forjat l’afany que ens defineix: el de cercar un ordenament del món; el d'intuir o, simplement, anhelar alguna transcendència; o el de celebrar i comunicar la intel·ligibilitat de la natura o la vastitud i la nuesa existencial que ens aclapara. Jorge Wagensberg, a l'assaig Ideas sobre la complejidad del mundo, ens ho constata amb aquestes paraules: El origen y objeto de todo conocimiento no está en ningún tipo de satisfacción, está en reducir el miedo, el miedo a existir (Wagensberg, 2007) (1).

Legado literario de autor, una aproximación al patrimonio cultural literario

Me gustaría compartir con toda la comunidad de interacció el reciente artículo que me ha publicado CULTURAS, la revista científica de la Universitat Politècnica de Valencia, que lleva por título: