Vídeo, pòdcast

Una imatge val més que mil paraules, i el cas de la crisi climàtica és paradigmàtic. En plena setmana del COP25, les paraules han estat més de mil i de dosmil, però a vegades les obres artístiques poden ser molt més impactants i mobilitzadores que les declaracions de màxims que, en moltes ocasions, no arriben als mínims.

El 20è capítol de Territori Contemporani, comença a la Biennal de Jafre que és considerada com la biennal d'art més petita del món i, potser també, com la més breu.

L'artista Jordi Mitjà és un col·leccionista d'experiències i imatges de la vida quotidiana i proposa accions per examinar les reaccions humanes a les situacions imprevistes.

Acabant el capítol, arribem a la Galeria d'art Contemporani, La Puntual a Sant Cugat del Vallès, un espai de treball i d'exhibició per a artistes emergents o que volen experimentar al marge del circuit oficial.

El primer capítol de la nova temporada de Territori Contemporani, visita la Fundació Taller Josep Llorens Artigas a Gallifa (Vallès Occidental). Aquesta fundació privada té per objectiu enriquir l'artista en la tècnica de la ceràmica i al ceramista en el coneixement de l'art.

Coneixem també a Frederic Amat, un pintor de mirada polièdrica i poètica que desafia qualsevol categorització, tant física com mental, quan crea una obra.

El programa Territori contemporani, produït per La Xarxa i Vallès Oriental Televisió amb el suport de la Diputació de Barcelona, va rebre ahir dimarts el premi de Crítica d’art, atorgat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art, per la seva contribució a la difusió del teixit artístic del territori català. Ens n'alegrem molt!

Aquest capítol 15 de 'Territori Contemporani' comença a Sant Cugat del Vallès. ADN Platform és una plataforma per a projectes expositius singulars, determinats per la seva capacitat reflexiva i voluntat de risc.

Al desè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 6 maig de 2018, encetem el programa a la Sala Josep Uclés de Badalona, una sala d'exposicions ubicada al Centre Cultural El Carme que acull exposicions d'art contemporani.

Coneixem a Mireia Sallarés, una artista que dialoga amb les vides invisibles d'aquelles persones de qui ningú parla.

Acabem a La Fundació Palau al Centre d'art Caldes d'Estrac, un equipament cultural amb programació expositiva i un arxiu especialitzat en Picasso i la cultura catalana del segle XX.

 

"Censura" és un concepte que ens sona vintage i exòtic. La censura eren les valles que els atletes de la carrera de l’art havien de saltar durant el règim franquista. La censura és aquella pràctica que algunes ONGs denuncien en països llunyans que poca cosa tenen a veure amb la realitat occidental i europea. Segur?

Després de recuperar la història col·lectiva, la segona part de les jornades “Cultura i Memòria” organitzades per la Diputació de Barcelona va posar sobre la taula la presència de la censura en diversos àmbits artístics en relació amb el concepte de “cànon”.

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasél o La insurgencia, 'Fariña' de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el "Gora Alka-Eta”" de Títeres desde Abajo, el Macba censurant l'obra 'La bèstia i el sobirà', i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.

La invisibilitat de la dona ha estat una característica en l’elaboració del relat històric, gairebé ha afectat a tots els àmbits de la vida, però en la ciència s’ha manifestat com un pes profund que fins i tot ha significat que aquest sector hagi presentat importants barreres d’accés per a les dones. És per això que l’any 2015 es va proclamar per Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, per al dia 11 de febrer.

El 10 de desembre de 2015, Dia Internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional va presentar l’exposició «No penso callar» a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, en què 32 il·lustradors van aportar la seva visió sobre què significa la llibertat d’expressió. Recuperem el vídeo que va inaugurar aquesta mostra; una crida contra la censura de la cultura i la creativitat en la qual els protagonistes són els nens. Com reaccionaran quan un senyor amb corbata els censuri els quadres que estan pintant?

Girls in Lab es dedica a promoure l’accés i l’educació femenina en la tecnologia i la ciència. Organitzen hackatons i campus per atreure les noies cap a sectors professionals que actualment tenen, encara, poca representació femenina.

Aquí teniu un vídeo que mostra la importància d’acostar les TIC a les nenes, des de ben petites, perquè hi hagi un canvi real cap a la igualtat. Tal com ens recorden des de Girls in Lab, «cuantas más niñas tengan la oportunidad de interactuar con la tecnología a edades tempranas, habrá más mujeres profesionales en las TIC».