Actualitat

Article d' Antoni Ribas Tur publicat al diari Ara el 10 de març de 2021. Feu clic per veure l’article original

El preu del lloguer i les facilitats administratives han atret 500 agents creatius, però ¿quin impacte local tenen?
 

El Districte Cultural de l'Hospitalet va ser una iniciativa impulsada pel govern del PSC de l'alcaldessa Núria Marín per fer de la cultura un motor de la ciutat. Va néixer fa sis anys, amb el carrer Cobalt d’eix central i 25 hectàrees que ja s'han expandit pràcticament a tot el municipi. És l'hora de fer balanç.

Van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals.
 

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals. Els Museus de Sitges van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals. Durant l’any 2020, els Museus de Sitges van restar tancats entre el 14 de març i el 8 de juny. Mentre, van desplegar els seus serveis i activitats a través d’Internet per tal de fer arribar la cultura a cada casa, com una taula de salvació per a l’angoixa de la pandèmia.
 

Xarxa Glocal Associativa d'Artistes & Acció Ecosocial | www.ataec.com | @ataeccom | https://ataec.wordpress.com/

CAT |

A escala global, passem per un punt d’inflexió o de transició important. La contaminació ambiental ha posat en risc el planeta i ens ha situat en una nova era, l’antropocè. Aquest terme va ser encunyat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, qui, el 2007, assenyalaria els anys cinquanta com l’inici de la gran acceleració dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra.

Per a molts experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir d’aquest moment. Consideren que durant 70 anys, l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles per parlar d’una nova subdivisió cronològica.

ACN Barcelona | 23 febrer 2021
 

L'estudi Burzon*Comenge ha dissenyat un logotip que enllaça els conceptes d'història, ciutat viva i ciutadania. 

L'Ajuntament d'Igualada engegarà un procés participatiu per elaborar la programació d'actes específica per al projecte Igualada Capital de la Cultura Catalana 2022. El consistori ho ha anunciat aquest dimarts amb motiu de la presentació del logotip de l'esdeveniment, que ha estat elaborat per l'estudi igualadí Burzon*Comenge. El regidor de Promoció Cultural, Pere Camps, ha detallat que convidaran a totes les entitats i empreses culturals de la ciutat a presentar projectes, que acabaran sent votats "per tota la ciutadania". Pel que fa la imatge, es tracta d'un logotip format per tres elements que representen les lletres IGD (abreviatura d'Igualada) i que enllacen els conceptes història i patrimoni, ciutat viva i ciutadans ambaixadors.

Aquest cens s'actualitzarà de manera continuada i es posarà a l'abast de totes les institucions, entitats i agents promotors d'esdeveniments.

NODE Garraf impulsa una proposta integradora a partir de les iniciatives que ja han plantejat diferents ajuntaments i entitats de la comarca. El denominador comú és el suport a l'activitat dels professionals i les empreses que tenen a veure amb les arts escèniques. Aquest és un dels sectors especialment afectat per les restriccions de la crisi sanitària. 

ACN Barcelona | 23 febrer 2021
 

Les plataformes digitals són les grans beneficiades de les restriccions amb augments del 500%. 

El sector del llibre ha tancat el primer any de pandèmia amb més lectors, però amb una caiguda de les vendes a Catalunya no superior al 20%, sobretot per l’anul·lació del Sant Jordi presencial, segons el Gremi de Llibreters. Aquesta radiografia té millors notícies a l’Estat, on la facturació haurà crescut al voltant de l’1%, segons ha explicat a l’ACN el president de la Cambra del Llibre, Patrici Tixis. Entre els efectes positius de la pandèmia hi ha un increment en l’índex de lectors, així com l’augment de les vendes en les plataformes en línia, amb creixements del 500%, així com en les llibreries de proximitat, que han registrat increments del 80% . Ara bé, una mala notícia per al sector és l’augment de la pirateria per WhatsApp.

ACN Barcelona | 19 febrer 2021

La caiguda de més d'un 80% dels assistents a Catalunya al gener impulsa molts espais a abaixar la persiana.

La caiguda d’espectadors als cinemes catalans al gener ha estat del 82%, una xifra pitjor que la global del 2020, en què les sales van perdre el 74% del públic i el 73% de la recaptació. La circumstància ha obligat desenes de cinemes a "hivernar" fins a finals de febrer perquè l’activitat era inviable. L’obertura de la mobilitat a nivell comarcal els dona una mica d’oxigen, amb un increment potencial d’assistents d’entre el 30% i el 85%. Amb tot, l’afectació a tot el territori és desigual: algunes petites sales com la d’Igualada s’han beneficiat de la falta de competència comarcal i omplen la majoria de sessions, mentre que els multicines de Barcelona i l’àrea d’influència han tancat per falta de públic i d’estrenes a la cartellera.