Actualitat

Setmanes de debat dens sobre la cultura com a espai de democràcia i resistència. Els articles que destaquem aquesta quinzena comparteixen una preocupació de fons: la fragilitat del vincle entre cultura i vida pública en un context d’austeritat, desigualtats i noves hegemonies simbòliques. Des de la reflexió sobre els festivals i el paper de la creació, fins a la defensa de la llibertat artística o la revisió del model institucional, la lectura que en fem des del món local és clara: la política cultural no pot limitar-se a gestionar recursos, sinó que ha de protegir el dret a “fer cultura” com a pràctica social compartida.
  
  
  
Els drets culturals com a nou paradigma i el municipalisme com a clau de volta  

Xavier Fina: “El llibre en paper és un artefacte perfecte i molt difícil de superar”

Maria Cerezuelax, 24 d'octubre de 2025

Xavier Fina, director general de Promoció Cultural i Biblioteques, fa balanç del seu primer any al càrrec, reivindicant una visió de la cultura centrada en la ciutadania i els drets culturals. Destaca la lectura com a eix vertebrador de la política cultural i defensa les biblioteques com a equipaments culturals, no com a centres cívics.

Primera quinzena d’octubre, i el mapa cultural municipal bull d’activitat i reflexió. Els municipis mostren una cultura viva, compromesa amb els drets culturals, la inclusió, la creació comunitària i la preservació del patrimoni, però també amb la innovació, la participació juvenil i l’autogestió artística. Des de Sant Boi fins al Berguedà, la cultura apareix com a espai de transformació col·lectiva i de reapropiació dels territoris. A #Som311 recollim algunes de les experiències més rellevants d’aquest inici de tardor.

  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

El dimarts, 21 d’octubre a les 18h, des del Cercle de Cultura us convidem a l’acte “El paper de la cultura en la consolidació de la democràcia a Espanya”, una trobada per reflexionar sobre la relació entre cultura i democràcia. 

Barcelona ha estat aquests dies l’epicentre mundial de la reflexió cultural. La celebració de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica ha posat sobre la taula idees, propostes i reptes que van molt més enllà de les institucions: drets culturals, diversitat lingüística, nous rols dels museus, el paper dels joves, la igualtat de gènere o l’impacte de la intel·ligència artificial. Tot un mosaic de debats que ens interpel·len directament com a societat i que conviden també a repensar la cultura des de la proximitat, als municipis.
  
  

Drets culturals: de la teoria a l’acció

Drets culturals: l’hora de passar a l’acció

Judit Calveras Casanovas, 3 d'octubre de 2025

Barcelona ha estat l’escenari de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica, dos espais que han posat els drets culturals al centre del debat global i local. Des de la seva formulació a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fins a Mondiacult 2022, el camí ha anat consolidant la cultura com a dret ciutadà i bé públic global.

Setmana intensa i plena de miralls per pensar la cultura. Des de Barcelona fins al Brasil, passant per Irlanda i Europa, les reflexions posen de manifest que la cultura no és un afegit ornamental, sinó un camp de disputa, benestar i democràcia. Parlem de drets culturals reconeguts per llei, de festes populars que es transformen, de reptes digitals que condicionen la visibilitat de les obres i de models de participació que enforteixen institucions. Alhora, veiem com l’ocupació creix amb força, però també com la cultura s’utilitza per blanquejar interessos.
  
  

La cultura, clau per a la democràcia

Márcio Tavares: “La cultura té un rol important en l’enfortiment de la democràcia”

Jordi Bordes, 25 de setembre de 2025

Márcio Tavares, secretari executiu del Ministeri de Cultura del Brasil, defensa a Barcelona que la cultura ha d’ocupar un lloc central a l’Agenda 2030 i a les polítiques públiques globals. Considera que és clau per enfortir democràcies, generar consciència crítica i combatre l’odi, enfront del discurs simplificador de l’extrema dreta.

Setembre arrenca amb intensitat cultural als municipis: festes majors que combinen tradició i debat sobre recursos, espais patrimonials que es recuperen per a nous usos comunitaris, festivals que reforcen la proximitat i propostes que connecten la creació amb circuits internacionals. El #Som311 d’aquesta primera quinzena recull projectes que mostren com ajuntaments i entitats fan de la cultura una eina per enfortir la vida col·lectiva i projectar el territori.

  
L'APGCC presenta el primer decàleg sobre la precarietat laboral i professional dels gestors culturals a Catalunya
  
  

L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) ha presentat al CERC el Decàleg per la dignitat laboral i professional de la gestió cultural a Catalunya, un document que vol fer visible i combatre la precarietat estructural que afecta el nostre sector.
  

Aquest inici de setembre ens ha deixat un mosaic dens de debats culturals: des de la llarga reivindicació d’un espai estable per a l’art contemporani a Barcelona fins al paper de la cultura en les lluites ideològiques, climàtiques i democràtiques a escala global. També s’han posat sobre la taula tensions sobre la governança dels museus, la precarietat del teatre independent, la necessitat de descentralitzar per garantir drets culturals i els reptes d’incorporar nous llenguatges com el videojoc als espais institucionals. Són senyals que la cultura continua sent terreny de disputa, però també d’imaginació col·lectiva i d’innovació social.
  
  
  
 Un centre d’art viu per a Barcelona

Palacio Barcelona

Daniel G. Andújar, 19 de setembre de 2025

Des de fa tres dècades, la comunitat artística reclama a Barcelona un espai estable, públic i àgil per a la creació i exhibició contemporània. El balanç fins avui és de precarietat i intents fallits. L’autor defensa que el Palau Victòria Eugènia  pot ser l’oportunitat històrica per establir aquest centre de programació intensiva sense col·lecció permanent, capaç de connectar artistes, fàbriques de creació, espais alternatius i públics.