Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

La cultura (i les persones) del canvi


El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2019

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 177,8 milers de persones en el quart trimestre del 2019, xifra que es tradueix en una variació interanual positiva del 4,3%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra una reducció interanual del -5,4% en el cas de les dones i un augment del 12,3% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada disminueix un -6,0% i la no assalariada augmenta un 30,9%. El sector cultural aplega el 5,1% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha augmentat un 2,2% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

Quan la ciència i la cultura es donen la mà

Observatori basc de la cultura
 

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.


Amb la publicació de l’informe La ciencia en el marco de las políticas culturales, l’Observatori Basc de la cultura torna a posar en relleu la importància del diàleg entre ambdues disciplines. Concretament, aquest document té per objectiu integrar la ciència en les polítiques i l’agenda cultural, realçant els seus punts en comú sense oblidar les divergències també presents.

Transformar el món en cultura

Europeana pro

La seva missió és ben clara: transformar el món en cultura. I com fer realitat, ni que sigui una mica, aquesta ambiciosa utopia? Recopilant el ric i divers llegat cultural d’arreu d’Europa i facilitant-te el seu ús per a la feina, l’aprenentatge, la investigació o, fins i tot, per pur plaer. Europeana Foundation, una iniciativa cofinançada per la Unió Europea, és un recurs que dóna suport a la transformació digital del patrimoni cultural i que volem presentar a tots aquells membres de la comunitat que no n’hagin sentit a parlar.

Poder crear amb llibertat


 

​Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.


 

Freemuse
 

Ofensa, blasfèmia, obscenitat, terrorisme o insults, especialment als símbols, són algunes de les premises amb les que alguns estats europeus censuren la llibertat d’expressió de molts artistes d’arreu del continent.
 

Qui omple les pantalles?

Mart Willegens, Jessy Siongers, Lucas Pissens i John Lievens | Federation of European Film Directors i Federation screenwriters Europe


La setmana passada acabava amb la Gala dels Premis Gaudí, posant en valor per dotzè any consecutiu la labor del cinema català. Des de la primera edició i fins ara la nostra dependència envers les pantalles ha crescut exponencialment, a la vegada que les possibilitats per accedir a pel·lícules, documentals i sèries s’han multiplicat. No podríem viure en un món sense pantalles, ni tampoc sense tots aquells i aquelles que les omplen de contingut.


Els Gaudí son la cita anual que homenatja a tots aquells professionals i experts que fan possible el cinema català, des dels actors fins als directors, guionistes i productors. Precisament, l’estudi que avui presentem es centra específicament en la part de l’engranatge que es situa rere les pantalles: els autors audiovisuals.

Gaudiboom!

Sexting, basarda de diumenge a la tarda, Joc de Trons, les Teresines i els peus d’Eduard Farelo.

La revolució tecnològica serà humanista o no serà

Alessandro Baricco | Anagrama  Fernando R. Contreras | Minerva

Encetem nova dècada preguntant-nos si les innovacions tecnològiques ens faran la vida més fàcil o si, per contra, ens faran viure subjectes al seu sistema. Diuen que els anys vint del segle XXI estaran marcats fortament pels avenços digitals, fet que ens fa preguntar: quin paper hi pot tenir la cultura?

Consells comarcals i cultura

Jordi Fàbregas, Mariana Pfenniger, Àngel Mestres (ITD) | Consell Comarcal del Berguedà | Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona

El Consell Comarcal del Berguedà

Del total de set milions i mig d’habitants que viuen a Catalunya (2019),  la província de Barcelona en concentra pràcticament el 75% del total, sobretot a les comarques del litoral. Per contra, les comarques rurals de l’interior presenten una baixa densitat de població agreujada per un procés de desplaçament cap a les grans ciutats i àrees metropolitanes, constant des de l’inici de la Revolució Industrial, motivat, entre d’altres factors, per un major ventall de possibilitats en l’àmbit laboral, i l‘oferta formativa i de serveis bàsics.

Kultursistema, una joguina nova pel 2020

Ricardo Antón Troyas y Roberto Gómez de la Iglesia | Kultura Berrikuntzan Berrikuntzaren Kultura
 

Any nou, projectes nous. I per això us proposem un recurs que proporciona un apropament ric i actualitzat dels ecosistemes culturals i creatius. Una iniciativa nascuda en el context cultural basc que pot ser perfectament extrapolable a altres territoris per la seva riquesa funcional.
 

Identificar el major número d’agents possibles, d’acord amb la proposta de Kultursistema és el que primer s’ha de fer per analitzar un ecosistema cultural i creatiu.