Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Participació digital o treball invisible? Una lectura crítica de la cultura participativa



Un assaig que qüestiona el relat optimista sobre la participació en línia i analitza com les indústries culturals integren l’activitat dels usuaris dins els seus propis models de poder i producció.
  

El professor Mirko Tobias Schäfer, investigador de nous mitjans a Utrecht University, examina en aquest estudi el paper real dels usuaris dins l’ecosistema digital contemporani. El seu treball parteix d’una premissa clara. La participació tecnològica no constitueix necessàriament un procés emancipador.

Participació cultural i democràcia local a Europa

 
  

Una guia estratègica que defensa el paper actiu de la ciutadania en la construcció de polítiques culturals municipals
  

Impulsada per la Fundació Europea de la Cultura i finançada per la Comissió Europea, aquesta guia analitza com la participació ciutadana pot esdevenir un eix estructural de les polítiques culturals locals.

Quan més connectats, més ignorants? Radiografia crítica de l’era digital


  
Tres assaigs examinen com la hiperconnectivitat transforma el saber, la cultura i la democràcia

Publicat a Infonomia en el marc del projecte de l’Associació Pro The Second Modern Times amb motiu del Dia Mundial d’Internet de 2009, La Societat de la Ignorància reuneix tres assaigs que qüestionen un dels mites centrals del nostre temps: que més tecnologia implica més coneixement.

Suburbis, identitat i resistència cultural: llegir Barcelona des dels marges


  

Una recerca de Jordi Nofre interpreta el fenomen “cholo” com a expressió d’alteritat juvenil i disputa simbòlica urbana
  

Jordi Nofre, investigador postdoctoral al Centro de Estudos de Sociologia (CESNOVA) de la Universidade Nova de Lisboa, ha dedicat bona part del seu treball a analitzar les relacions entre oci, espai urbà i desigualtat social. La seva tesi doctoral, L’Agenda Cultural Oculta, examinava l’oferta d’oci nocturn a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a escenari de producció de diferències socials i culturals.

Cultura i ciutadania: el valor polític d’allò quotidià


  

Un informe del Consell d’Europa reivindica la cultura com a infraestructura democràtica i eina d’empoderament social
  

Aquest estudi elaborat per Council of Europe en el marc de l’Any Europeu de la Ciutadania 2005, i redactat pel consultor en polítiques culturals Dick Stanley, proposa una reflexió de fons sobre què entenem per cultura i quin paper exerceix en la vida col·lectiva.

Amateurs, experts i educació musical: repensar qui fa música i per a què


  

Un article clàssic qüestiona l’hegemonia estètica que ha convertit la música en territori d’especialistes i defensa el valor educatiu i social de la pràctica amateur.
  

L’investigador Thomas A. Regelski analitza com la tradició racionalista del segle XVII i la teoria estètica del XVIII van contribuir a institucionalitzar la música com un camp regulat pel criteri del bon gust i el domini tècnic. Aquest procés històric ha consolidat una jerarquia cultural que situa professionals i experts al centre i desplaça els amateurs cap a una posició marginal.

Cartografiar la participació: art, xarxes i espai social en l’era locativa


  
Una lectura de Efraín Foglia que explora com les tecnologies digitals i els mitjans locatius reconfiguren les pràctiques culturals i els models de participació.
  

Democràcia cultural: per què l’accés a la cultura és una qüestió política


  
Una lectura de John Holden que situa el valor de la cultura al centre del debat públic i defensa el paper clau de les polítiques culturals en la qualitat democràtica.
  

Considerat una de les veus més influents en pensament cultural contemporani, John Holden ha articulat bona part del debat internacional sobre el valor públic de la cultura des de la seva trajectòria acadèmica i des del think tank Demos