Interacció

  
  
Bastard Culture! User Participation and the Extension of Cultural Industries, de Mirko Tobias Schäfer, se situa en els debats que intenten comprendre què està canviant amb l’expansió de la web 2.0. El seu interès principal és desplaçar una lectura avui molt estesa: la participació dels usuaris a Internet no representa simplement una democratització de la producció cultural. També constitueix una ampliació dels mecanismes de producció de les indústries culturals.

Schäfer parteix de l’evidència que la distinció tradicional entre productor i consumidor s’està debilitant. Els usuaris modifiquen programari, creen continguts, comparteixen arxius, intervenen en videojocs, construeixen comunitats i contribueixen al desenvolupament de productes i serveis. Aquest conjunt de pràctiques obliga a revisar què entenem per producció cultural i, sobretot, on situem els seus límits.

La seva proposta és entendre aquesta transformació com l’aparició d’una «cultura bastarda»: formes culturals híbrides sorgides de l’encreuament entre pràctiques dels usuaris, tecnologies digitals i estratègies empresarials. El terme evita presentar la cultura participativa com un espai exterior a les indústries culturals. Les pràctiques amateurs i comunitàries poden qüestionar les formes establertes de producció i distribució i, al mateix temps, integrar-se en nous models comercials.
  

La participació dels usuaris no queda fora de les indústries culturals: n’estén les fronteres i transforma la manera com es produeix valor.
  

Una aportació especialment útil del llibre és la distinció entre formes de participació explícites i implícites. La participació explícita correspon a activitats conscients dels usuaris, com crear, modificar, comentar o col·laborar. La participació implícita apareix incorporada al mateix disseny de les plataformes i les interfícies: determinades accions ordinàries dels usuaris poden generar dades, classificacions, recomanacions o altres formes de valor sense que aquests les percebin necessàriament com una contribució productiva.

Aquesta distinció permet a Schäfer qüestionar l’entusiasme que envoltava bona part del discurs sobre la cultura participativa. La tecnologia facilita formes noves d’apropiació i intervenció cultural, alhora que les empreses aprenen a incorporar aquesta activitat als seus processos de producció. El problema deixa de ser únicament si els usuaris poden participar. Cal preguntar-se com està dissenyada aquesta participació, qui la fa possible i qui captura el valor que produeix.

El llibre analitza així les relacions entre indústria cultural, tecnologies digitals i pràctiques quotidianes dels usuaris sense reduir-les a una oposició entre empreses i comunitats. La cultura digital apareix com un espai de negociació constant entre apropiació, innovació, control i explotació econòmica. Aquesta mirada resulta especialment pertinent per entendre que les infraestructures tecnològiques no són simples canals pels quals circula la participació: contribueixen a donar-li forma.
  

Llegit avui (2026), el llibre conserva una intuïció especialment fecunda, encara que el paisatge digital hagi canviat profundament. El desenvolupament de les grans plataformes, l’economia de les dades, els sistemes algorítmics i les noves formes de treball digital han fet encara més visible la dimensió productiva de moltes activitats que continuem anomenant «participació». Algunes categories del llibre pertanyen clarament al moment de la web 2.0 en què va ser escrit. La pregunta que planteja continua oberta: si participar també significa produir valor, una política cultural interessada en la participació no pot limitar-se a comptar qui participa. També ha d’observar sota quines condicions es participa i com es distribueix el valor generat.
  

Referència 

Schäfer, M. T. (2011). Bastard culture! How user participation transforms cultural production. Amsterdam University Press.

Consultar el document complet