Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Josep Maria Esquirol:‘Sense alguna mena d’esperança, no hi ha resistència’


Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat el passat 8 d’octubre, hem conversat amb Josep Maria Esquirol, filòsof i assagista, autor de llibres tan celebrats com La resistència íntima (2015) i Escola de l’Ànima. Hem parlat amb ell sobre qüestions tan diverses com la fraternitat, el transhumanisme i la burocràcia, entre d’altres, i el seu impacte en el món cultural.
 

Carta per una Cultura Justa: iniciativa per a millorar les condicions laborals i fomentar intercanvis culturals més equitatius


A mitjans de setembre es va presentar la Carta per a una Cultura Justa, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre diverses institucions, xarxes i experts internacionals per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i intercanvis culturals més equilibrats.

Per la fi de la tauromàquia a Catalunya i a l'Estat espanyol


 

En els últims anys el debat sobre la tauromàquia a Espanya ha estat molt significatiu, ara sobretot arran de la recent Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la plataforma «No es mi Cultura», una important proposta promuguda per moltes entitats animalistes i d’altres sensibles, l’objectiu de la qual és abolir la Llei 18/2013, que regula la tauromaquia com a patrimoni cultural i modificar la Llei 10/2015 per a la protecció del patrimoni cultural immaterial i acabar amb la tauromàquia a l’Estat. Aquesta ILP representa un gest capdal per a la reflexió sobre les tradicions culturals i el respecte pels drets dels animals.

Lluís Nacenta: "La intel·ligència artificial sempre serà una mena de súper lloro”

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.


 

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

V Espai Confluències. Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni


 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

Com ens associem per fer cultura?


Com ens associem per fer cultura? Un cop d’ull a les darreres enquestes sobre participació cultural (i algunes consideracions)


 
Un dels trets definitoris de la comunitat cultural catalana és el paper que ha jugat l’associacionisme com a via de participació de la ciutadania en l’àmbit de les arts i la cultura. El fet de no disposar d’un estat que acompanyi, articuli i impulsi la vida cultural en tots els seus àmbits i d’haver patit la hostilitat dels poders polítics en períodes recents de la història ha provocat que a Catalunya, i al conjunt dels territoris de parla catalana, la vitalitat cultural s’expressi, en bona part, mitjançant l’autoorganització i la iniciativa col·lectiva.

Gemma Carbó: "Si la ciutadania és conscient dels seus drets, els defensa activament"



Amb motiu del curs online ‘Els drets culturals: un debat obert’, que ha tingut lloc els dies 18 i 20 de març, hem parlat amb Gemma Carbó, que n’ha estat la docent, sobre els drets relacionats amb la cultura, el seu abast, els problemes que se’n deriven i els reptes que tenen els municipis pel que fa a la seva aplicació. Aquest és el resultat de la conversa que hi hem mantingut.
 

Esteve Plantada: ‘La cultura ens ofereix un esperit crític que ens pot dur a replantejaments estructurals’.


Amb motiu de l’Espai Claustre La cultura com a prioritat: per què hem de  situar-la al capdavant de tot?, celebrat al Pati Manning el 5 de març, i organitzat pel CERC, hem tingut amb nosaltres Esteve Plantada, escriptor, periodista i gestor cultural, que en aquesta entrevista ens parla de situar la cultura en el centre de la nostra societat

La mobilitat dels artistes amb discapacitat: reptes i experiències


La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,