Interacció

  
Hi ha conceptes que s’han incorporat al llenguatge de les polítiques culturals fins al punt de semblar evidents. La “democràcia cultural” n’és un. El text de John Holden ajuda a desfer aquesta aparent obvietat i a situar-la en un terreny més precís: el de les condicions reals d’accés, participació i legitimitat. La seva aportació no és només conceptual. Obliga a mirar de prop una paradoxa que encara persisteix: la distància entre el finançament públic de la cultura i la seva distribució efectiva en la societat. Rellegir-lo avui és tornar a una pregunta que no ha perdut força: què vol dir, en termes concrets, fer polítiques culturals democràtiques. (n. de l'e., 2026)
  
  
Una lectura de John Holden que situa el valor de la cultura al centre del debat públic i defensa el paper clau de les polítiques culturals en la qualitat democràtica.
  

Considerat una de les veus més influents en pensament cultural contemporani, John Holden ha articulat bona part del debat internacional sobre el valor públic de la cultura des de la seva trajectòria acadèmica i des del think tank Demos, on va dirigir l’àrea de cultura durant vuit anys. Els seus estudis han incidit especialment en la relació entre legitimitat institucional, participació i polítiques culturals.

A Democratic Culture, Holden revisa el concepte de cultura des d’una perspectiva operativa i identifica tres espais interconnectats on es produeix: el sector finançat amb recursos públics, el mercat cultural sostingut pel capital privat i l’àmbit amateur, avui potenciat per tecnologies col·laboratives. Aquesta tipologia li permet plantejar una pregunta central: quin sentit té parlar de democràcia cultural en societats contemporànies?

La seva resposta se centra en el paper del sector públic com a motor històric de desenvolupament cultural. Segons l’autor, aquest àmbit no només amplia l’accés ciutadà sinó que també crea condicions perquè prosperin els sectors comercial i amateur. La reflexió el porta a qüestionar prejudicis sobre qualitat cultural associats a l’origen de les produccions i a defensar la vigència de polítiques públiques orientades a ampliar l’accés al patrimoni i a les arts. Sense aquest esforç, adverteix, la desigualtat d’accés persisteix. Amb ell, emergeix una paradoxa democràtica: finançar cultura amb recursos públics que només consumeixen minories. Per Holden, la solució no és retirar el suport sinó repensar les polítiques per fer-les realment inclusives.

Accés

PDF Democratic culture: opening up the arts to everyone   

Disponible també en català: Cultura democràtica: obrir les arts a tothom