Blogs

Vivim envoltats d’imatges de dolor. Les veiem a les pantalles, a les sales de cinema i als espais culturals, embolcallades sovint d’una bellesa formal que commou però no incomoda. Què passa quan el patiment es converteix en experiència estètica? I què passa quan aquesta estètica arriba, legitimada, als espais de cultura pública local? 
  

Aquest article parteix d’una lectura atenta de tres textos recents que m’han convidat a pensar com determinades representacions de la violència i el patiment s’han despolititzat i convertit en matèria estètica. Em refereixo a la crítica de Pablo Caldera sobre Sirāt, de Guillermo Martínez Valdunquillo sobre les derrotes culturals del cinema de festivals, i de Bernat Salvà sobre el tractament fílmic de la tauromàquia a Tardes de soledad.

Cultura a la fresca? Una oportunitat, una rutina o un miratge. Quan la cultura surt al carrer i sembla de tothom, cal preguntar-se qui la pensa, qui la fa possible i a qui serveix realment.
  

La cultura a la fresca és una de les formes més populars i celebrades de la programació municipal. A l’estiu, l’espai públic es converteix en escenari: hi ha cinefòrums a les places, concerts als jardins, dansa als patis d’escola. Aquesta presència cultural al carrer s’ha consolidat com una part essencial de l’agenda de molts municipis. I té tot el sentit: hi ha horaris més flexibles, ganes de sortir, un clima que acompanya i espais que, en molts llocs, recobren vida. Un espai buit pot semblar inert, però també pot ser un espai a punt. I això ens obliga a preguntar: qui decideix què hi passa, i amb quin sentit?

  
Crear és una manera de sobreviure als embats de la realitat, i cada època i espai genera els seus propis creadors. Això ho sap bé Michel Bernard, un escriptor francés que s’ha especialitzat en novel·lar episodis i personatges de la història política i cultural de França. Entre els seus llibres n’hi ha tres que, d’alguna manera, podrien ser considerats com una triologia sobre la creació artística al tombant del segle XX, en un moment on la cultura francesa exercia una influència notable sobre el conjunt d’Europa pel que fa a la renovació estètica. Tres novel·les que fugen dels elements comuns de les biografies convencionals i es submergeixen en el fet creatiu com a motor de la història, tot partint d’episodis, obres i experiències concretes.

   
Cultura, edició i responsabilitat en temps d’acceleració. Un #Compartim especial Sant Jordi   
 

Sant Jordi és, cada any, una celebració intensa: els carrers plens, les parades, les roses, les firmes i l’alegria compartida de la lectura. Una festa que exalta la cultura i la llengua. Però també pot —i potser hauria— de ser una oportunitat per mirar més enllà de l’aparador i preguntar-nos com està realment el sector que la fa possible.

Aquest any, just abans del 23 d’abril, han coincidit quatre veus clares i lúcides que ens hi ajuden. Tres entrevistes i un reportatge que, des de dins del sector, ens interpel·len amb honestedat i mirada llarga.