Blogs

Instituto de Ciencias del Patrimonio (Incipit-CSIC) ׀ Discovering the Archaeologists of Europe (DISCO)

Segons aquest estudi que presenta els resultats corresponents a l’estat espanyol del projecte DISCO (Descubrint els arqueòlegs d’Europa),  Espanya ha perdut entre 2009 i 2013 un 66% de llocs de treball i un 42% d’empreses dedicades a l’arqueologia. En aquest període s’ha passat de 2.358 a 796 llocs de treball. Un 56% dels contractes són temporals i els salaris estan allunyats de la mitjana europea. El projecte, que compta amb finançament comunitari i recull dades de 21 països europeus, descriu la situació del sector de l’arqueologia a Europa, fa un recompte dels professionals que s’hi dediquen i analitza les seves condicions laborals. Informa també sobre els diners públics destinats a cada país a l’arqueologia i sobre l’impacte de la crisi econòmica en el sector.

el balcón de la espera

Sin duda estamos en un momento de estetización del mundo. El actual momento invita a todos a desarrollar una faceta artística que puede dar como resultado un hecho artístico o un acontecimiento mediático, casi siempre efímero pero con deseo de permanencia. Dentro de las interminables paradojas modernas, nos encontramos en un momento de gran desempleo pero máxima ocupación (sino como sobrevivir) la imagen emerge como un elemento que atraviesa nuestra cotidianidad y las formas de producción de las imágenes han cambiado de tal manera que cualquier sujeto puede ser productor, distribuidor y protagonista de su propia imagen.

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

Montse Badia | Bonart

El repte és gran: propostes per millorar el context de les arts a Catalunya. La temptació de caure en diagnòstics descoratjadors hi és. Però la directriu és clara: serem proactius. Així que quin és el context? Què i qui configuren el teixit artístic? Òbviament no són només les institucions, grans i petites, sinó que proliferen les iniciatives independents –precàries també– que sorgeixen de la necessitat de fer coses, de creure en allò que es fa i que sovint s’identifica amb les dinàmiques del DIY (do it yourself). La fragilitat té també una cara positiva, que és l’agilitat i la capacitat de reacció i adaptació.