Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Ex-post evaluation of 2012 European capitals of culture

Nick McAteer, Neringa Mozuraityte, Neil McDonald | Ecorys UK

This evaluation report considers the European Capital of Culture Action in the year 2012 including the cultural programmes of the two cities designated as European Capital of Culture (ECoC) for that year: Guimarães (Portugal) and Maribor (Slovenia). The evaluation considers the relevance, efficiency and effectiveness of both 2012 ECoC throughout their “life-cycle”, i.e. from the preparation of their application, through the designation and development phase and up to the completion of their cultural programmes at the end of the title year. Consideration is also given to their likely sustainability and legacy.

The value of Europeana : the welfare effects of better access to digital cultural heritage

J. Poort, R. van der Noll, R. Ponds, W. Rougoor, J. Weda | SEO Economisch Onderzoek

In 2008, Europeana was launched as a service platform for digital cultural heritage and content from libraries, archives, galleries and museums from all over the European Union. The aim was to make Europe’s rich cultural heritage accessible for all. Since its launch, the number of records in the Europeana database, of Europeana Network members and of visitors to its website have grown rapidly. 

Informe sobre l'economia creativa 2013

Creative economy report 2013 | Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu  no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament.

Aprovat el programa Europa Creativa de la Comissió Europea

Amb un pressupost de 1460 milions d’euros durant els pròxims set anys (un 9% més respecte a la quantitat actual), el programa suposarà un impuls per als sectors cultural i creatiu, que són una gran font d’ocupació i creixement. Europa Creativa facilitarà finançament com a mínim per a 250.000 artistes i professionals de la cultura, 2000 cinemes, 800 pel·lícules i 4500 traduccions de llibres.  També posarà en marxa un nou mecanisme de garantia financera que permetrà a les petites empreses del sector cultural i creatiu tenir accés a préstecs bancaris pel valor de fins a 750 milions d’euros.

'No matis la cultura" acció a favor de la cultura

El pont de Sant'Angelo, a Roma, Itàlia, va ser el lloc escollit pels membres italians de Culture Action Europe (CAE) per a realitzar una "flash mob" en defensa de la cultura el passat 15 d'octubre. Amb el títol "No matis la cultura", l'acció va consistir en "penjar" siluetes amb les imatges d'icones de la cultura europea, com Pina Bausch, Charlie Chaplin, Pier Paolo Pasolini o Picasso, i la d'un desconegut que representava als creadors del futur. "Matar la cultura impedeix la construcció d'un futur pacífic i sostenible": és un dels missatges claus que recull el (comunicat de premsa que els organitzadors de l'acte van posar a disposició dels mitjans

See video

La tragedia del copyright. Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.

Políticas culturales: ¿qué medimos? ¿cómo evaluamos?

L’Observatorio de Políticas Culturales (OPC) de Xile presenta aquesta publicació on catorze investigadors, autoritats del sector i especialistes de Xile, França i Gran Bretanya responen a preguntes com: Què significa mesurar la cultura?, És possible avaluar l’impacte de projectes de creació artística?, Què sabem sobre el sector cultural?, Sota quins judicis de valor es defineixen els criteris de mediació? o Quins reptes presenta la creació d’indicadors culturals? El llibre aborda, entre altres qüestions, els problemes que susciten les enquestes de medició del consum cultural, el desenvolupament de les polítiques públiques o la participació de la ciutadania en la cultura. Els textos inclosos són producte del procés iniciat en el Seminari de Políticas Culturales que, sota el mateix títol que el llibre, va organitzar l’OPC el 2011 a Santiago de Xile.

Obertura de la convocatòria per al Viver d'Iniciatives Culturals de Fabra i Coats - Fàbrica de Creació

Convocatòria dirigida a col·lectius, gestors, productors, microempreses i plataformes culturals que necessitin un espai per dur a terme el seu projecte. A l'hora de seleccionar els projectes, es valorarà el caràcter innovador i emprenedor del projecte i la seva vinculació amb la difusió cultural, la innovació social i el suport a la creació artística.

Creative industries and innovation in Europe

Luciana Lazzeretti  | Routledge

En aquest llibre s'analitza l’estat de la creativitat i de les indústries creatives i culturals (ICCs) a Europa, així com dels processos d’innovació que s’hi generen al seu voltant. Els autors plantegen les qüestions següents: Com identificar, mapejar, definir i mesurar les ICCs a Europa? De quina manera contribueixen a la innovació i el creixement? Quins factors condicionen la seva agrupació geogràfica? I quines implicacions tenen en la creativitat rural i urbana? Els autors alerten que cal parar atenció a la cara fosca de la creativitat i analitzar els riscos de les ICCs i dels clústers creatius. Així mateix, afirmen que cal reflexionar-ne  i extreure’n conclusions que poden obligar-nos a revisar els models de desenvolupament social i econòmic actuals.

SROI O el retorno social de la cultura

CARMΣMIX | l'estraperlista

La semana pasada dentro de las jornadas profesionales de la Fira Mediterrània de Manresa se organizó una charla sobre el retorno social de la cultura desde el SROI, un método que permite valorar la inversión social de la cultura en la sociedad. La charla fue organizada por el Departament de Cultura de la Generalitat yHugo Narrillos, director de H3S consultores Sociales y coordinador de la red internacional SROI Network International en el Estado español, fue quien presentó esta fórmula de medición.