Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

The Politics of culture : the case for universalism. Munira Mirza

Munira Mirza, doctora en sociologia de la Universitat de Kent (UK), assessora de cultura a l’alcaldia de Londres i autora del llibre «Culture vultures : is UK arts policy damaging the arts?»(2006), presenta aquesta obra fonamental per entendre quins són els valors i les idees globals que emmarquen les polítiques culturals contemporànies i quines contradiccions internes hi detecta.

En «The Politics of culture : the case for universalism», l’autora descriu l’evolució històrica del concepte de cultura i argumenta que a partir dels anys setanta es produeix un canvi en la consciència social que provoca que la cultura esdevingui objecte de l’acció política,

International journal of arts management Vol.15. Nº 2 Winter 2013

Número especial de la revista «International journal of arts management» on s’hi analitza l’impacte de la revolució digital en les organitzacions culturals. Inclou cinc articles que aborden aspectes com la resistència al canvi, la complexitat dels processos d’innovació i els nous models de negoci basats en la tecnologia digital.

Així, Régis Dumoulin i Claire Cauzente analitzen en “The solid body guitar in the digital era: how persistent myths influence musicians’ evaluation criteria” com en els fòrums de músics a internet encara es prenen com a referència el so de les mítiques guitarres elèctriques creades a la dècada dels 50 per valorar el mercat d’instruments actuals. L’article de François Moreau “The disruptive nature of digitization: the case of the recorded music industry” descriu una altre exemple de resistència al canvi. Es recolza en la teoria de les tecnologies disruptives per explicar el retard de la indústria discogràfica a l’hora d’adaptar el seu model de negoci als arxius de música digital; també es pregunta per què va rebre aquesta nova tecnologia més com una amenaça que com una oportunitat.

Chiffres clés 2013. Statistiques de la culture. Chantal Lacroix, DEPS

L’annuaire statistique de la culture «Chiffres clés 2013»  s’appuie sur un partenariat avec les directions générales du ministère de la Culture et de la Communication, les établissements publics sous sa tutelle, des services d’autres ministères (Budget, Économie et Industrie, dont Insee, Fonction publique), et de nombreuses organisations professionnelles. Il présente, sous forme de tableaux et graphiques, les statistiques relatives au champ culturel en France (patrimoines, création, enseignements artistiques, technologie de l’information, usages culturels numériques…) et offre les outils de mesure d’une approche transversale des grands thèmes de politique culturelle (usages et fréquentations, emploi, financements).

El paper del món local en la cultura

Si ens aturem a pensar quins són els processos que conflueixen en qualsevol creació o projecte cultural ens adonarem que, ben sovint, el món local hi té una gran importància i n’és el germen i el lloc d’acollida. Perquè és aquí justament, en el món local, d’on sorgeixen els projectes i les accions culturals i artístiques. I és en els municipis on hi ha un contacte directe amb els agents culturals i d’on sorgeixen, també, tot un seguit d’iniciatives que s’imbriquen amb el teixit associatiu, amb el públic i amb el batec creatiu.

La biblioteca angular

Aquest llibre és un recull d’alguns articles d’opinió publicats al Bauen_blog (un blog de referència a la xarxa, dedicat a les biblioteques i l’arquitectura) per Daniel Gil Solés, bibliotecari i documentalista, sobre els reptes futurs de les biblioteques i dels seus edificis.

Per tal resumir-vos el contingut d’aquest llibre, el millor és recórrer a les paraules de Ferran Moreno, prologuista de l’obra, que tan bé sintetitza el conjunt d’idees i pensaments que ens exposa el text:

«La biblioteca angular» és, precisament, una reflexió sobre els espais de les biblioteques i el seu futur, estructurada en tres apartats. Al primer, «La biblioteca ciutadana», ens és presentada l’evolució dels edificis i els espais de les biblioteques fins a esdevenir l’anomenada biblioteca ubiqua, una biblioteca omnipresent i adaptable a les noves realitats; una biblioteca que ha estat un instrument d’enginyeria social i que ha evolucionat cap a la virtualitat, amb tots els canvis que això provoca.

Cultura i educació a la cua de l'ocupació

La publicació de les dades de l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2013 ens va colpejar amb unes dades d'atur desbocat, i assolint unes dimensions de plaga bíblica.

Un estudio concluye que el uso de la lengua de signos fomenta la lectura en adolescentes sordos

Además de estimular el hábito lector, favorece el aprendizaje y les otorga mayores habilidades para facilitar su inclusión educativa y social

Un estudio realizado por la Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación, con la colaboración de la Universidad Autónoma de Madrid y la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, y con el apoyo del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte ha demostrado, por primera vez, que la lengua de signos tiene un impacto favorable en el hábito lector en la educación de jóvenes sordos.

Videojocs a Espanya 2012: caiguda de vendes, lideratge europeu


  
 

L’anuari d’aDeSe radiografia un sector en retrocés econòmic que manté pes estratègic i apunta canvis de model.
  

L’Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d’Entreteniment (aDeSe) ha publicat l’anuari amb les principals dades de la indústria del videojoc a Espanya corresponents al 2012. Segons la consultora GfK, el consum total va arribar als 822 milions d’euros, xifra que representa una davallada del 16% respecte al 2011 però que situa l’Estat com la quarta potència europea en consum.

Treball cultural en tensió: precarietat, resistències i nous imaginaris


  
Un monogràfic internacional reuneix veus crítiques per analitzar com canvien les condicions laborals dels artistes i comissaris en l’ecosistema contemporani.
  

Aquest número especial, editat per Zoran Eric i Stevan Vukovic, examina el mercat laboral dels curadors i artistes d’art contemporani i documenta l’empitjorament sostingut de les seves condicions de treball en els darrers anys.