Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

«La utilitat de l’inútil. Manifest» de Nuccio Ordine

Aquest manifest s’afegeix a una sèrie d’assajos publicats recentment que reivindiquen la importància dels estudis d’humanitats. Aquest pensador i filòsof italià presenta diferents visions sobre la utilitat i la inutilitat a partir de reflexions literàries, científiques i filosòfiques. L’obra aporta idees sobre la curiositat com a motor del coneixement,  sobre per què alguns sabers es consideren útils i altre inútils o sobre la mercantilització de la universitat.

Pijames interactius

Què us semblaria agafar el mòbil o la tablet, escanejar el pijama i poder llegir un conte?

See video

Artistes visuals: drets d'autor, permisos i ús just

Peter JasziPatricia Aufderheide ׀ Program on Information Justice and Intellectual Property ׀ College Art Association

Informe sobre les actituds, comportaments i pràctiques de creadors i professionals de les arts visuals (artistes, historiadors i especialistes en art, professionals dels museus, galeristes, conservadors, editors, ...) en relació als drets d’autor i el seu ús legal. L’informe, que es basa en entrevistes realitzades a més d’un centenar de professionals de les arts visuals i en enquestes realitzades als membres del College Art Association (CAA), té per objectiu elaborar un Codi de bones pràctiques per a la creació d’obres d’arts visuals així com la seva publicació i difusió acadèmica.

Arts i salut. La música en l'atenció de la demència senil

Marsaili Cameron ׀ Belinda Sosinowicz ׀ The Rayne Foundation ׀ National Alliance for Arts Health & Wellbeing

Demostrar que l’eficàcia de les intervencions artístiques en el tractament de la demència serà clau per millorar-ne el seu finançament, és una de les conclusions d’aquest informe que vol incidir en el paper que poden jugar l’art i especialment la música en el tractament de les demències al Regne Unit. Proporciona exemples de bones pràctiques i recursos d’utilitat, identifica els reptes que cal assolir per consolidar aquest tipus de programes i menciona algunes debilitats en la seva supervisió i avaluació, així com una bretxa qualitativa que reclama més formació, desenvolupament i intercanvi de recursos.

Cultura, ciudadanía y desarrollo local

Tulio Hernández ׀ Diana López ׀ Cultura Chacao

Llibre que analitza el concepte de cultura ciutadana i com s’ha convertit en una estratègia molt estesa per millorar la convivència, el respecte a les normes i el reconeixement de la diversitat en moltes ciutats d’Amèrica Llatina. L’obra inclou textos teòrics i reflexions conceptuals, ètiques i polítiques, investigacions empíriques i experiències concretes desenvolupades a diverses ciutats veneçolanes. S’hi estudien també altres nocions, conceptes i estratègies incorporades posteriorment com el de ciutat creativa, ciutat educadora, ciutat inclusiva o ciutat sostenible.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2014

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 182.200 persones al primer trimestre del 2014, un 10,5% més que al mateix trimestre del 2013, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,2% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 118.600 homes i 63.700 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 820.800 persones, un 2,0% menys que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

Per a què serveix la cultura?

SOY CÁMARA. El programa del CCCB (36)

Aquest capítol s’articula a partir de les jornades de debat sobre «El sentit de la cultura» celebrades al CCCB i reflexiona sobre la rellevància social de la cultura i la seva relació amb la política. «Cultura» és un concepte amb múltiples definicions, difícil d’abastar en la seva complexitat. Per contestar la pregunta del títol, es traça un recorregut des de la concepció de la cultura com a repertori d’eines per relacionar-nos amb el món fins a la dimensió política de la cultura com a espai de conflicte i instrument de canvi social, passant pel problema de la mercantilització de la cultura en la societat de consum i la doble funció de la cultura com a experiència individual i bé comú.

El programa entrevista Marina Garcés, filòsofa; Mara Dierssen, neurobiòloga i cantant; Frederic Amat, artista visual, i Eloy Fernández Porta, escriptor. Recupera, a més, aportacions de Pierre Bourdieu, Pier Paolo Pasolini, Georges Bataille, Fritz Lang, Jean-Luc Godard, Nuccio Ordine i Alfredo Jaar.

Dia Internacional de la Dansa 2014


Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble. I ballant expliquem els nostres pensaments i sobretot les nostres emocions. I ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estómac, de la nostra mirada i de la nostra terra”.

Joan Serra i Vilamitjana

Descentralització i cultura a França

L’Observatoire

Número on s’hi analitza com pot afectar la reforma territorial que en aquests moments es troba en fase de debat a França – i que pot suposar una possible reagrupació de les regions – a les polítiques i serveis culturals dels municipis i regions franceses. S’hi analitzen les anteriors reformes territorials, es reflexiona sobre el caràcter compartit de les competències en cultura entre l’estat i les col·lectivitats locals i s’estudia el paper dels professionals i del sector privat, entre d’altres qüestions.

Nou número dels ‘Plecs d'història local’, dedicat la Mancomunitat

Ja ha sortit el núm. 153 dels ‘Plecs d’història local’, suplement d’història local de la revista ‘L’Avenç’ editat per l’Institut Ramon Muntaner i la CCEPC, que en aquesta ocasió es dedicat Mancomunitat de Catalunya.


L’editorial, a càrrec de Ramon Arnabat, de la Universitat Rovira i Virgilii de l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una mirada general sobre la Mancomunitat. Jordi Casassas, de la Universitat de Barcelona, fa èmfasi en les realitzacions anteriors que la van fer possible i en la seva transcendència per a la història posterior, mentre Enric Pujol, també de la UB, ens explica l’activitat desplegada en els camps de l’educació i la cultura. Montserrat Comas, bibliotecària i historiadora,  és l’autora d’un article dedicat a les biblioteques. Aquest número es complementa, com és habitual, amb els apartats de ressenyes i novetats bibliogràfiques i un noticiari.