Mascarell i Canalda, Ferran

Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) 

Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona és, des de 2010, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ja ocupà en 2006. 

Vinculat com a professional o polític a la gestió cultural, ha estat editor i director de la revista d’història L’Avenç (1977-1984) i coeditor i director de la revista Saber (1980-1983). 

Fou productor audiovisual i conseller delegat de RBA Audiovisual (2007-2010) des d’on participà en la presentació de dues plataformes culturals: el Cercle de Cultura, amb Pere Vicens i Xavier Bru de Sala, i BCN 10.0

Va se promotor i primer president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana. En 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona. 

Entre 1987 i 1991 fou Coordinador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i desenvolupà el projecte inicial de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). 

Entre 1996 i 1999, fou director gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona des d’on impulsà iniciatives com la Festa Major de Barcelona o el Festival Grec. També va ser delegat general a Catalunya de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE). 

Des de 1998 dirigeix cursos de postgrau en gestió de plataformes culturals de la IDEC-Universitat Pompeu Fabra. 

En 1999 va ser nomenat regidor de Cultura i regidor del districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona, càrrec durant el qual va promoure el Pla de Biblioteques i el Pla d’Equipaments culturals de Barcelona. 

En 2001 fou el representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell d’Administració del Fòrum Universal de les Cultures 2004. Des de 2007 és vicepresident primer de l'Ateneu Barcelonès i vicepresident del Cercle de Cultura (2010). 

Ha estat membre dels Patronats d’institucions i fundacions com ara Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Fundació de la Ciutat del Teatre, de l’Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya, del Consorci de Biblioteques de Barcelona, o de Casa Àsia, entre altres. 

Entre les seves publicacions cal esmentar: 

- Dimensió i estructura del sector cultural a Barcelona (1992) 

- El Llibre blanc de la cultura a Catalunya: un futur per a la cultura catalana (1999)  

- La Cultura en l'era de la incertesa: societat, cultura i ciutat (2005) 

- La cultura de l’època de la incertesa (2006) 

- Compareixença davant la Comissió de Política Cultural (2006) 

- Barcelona y la modernidad: la ciudad como proyecto de cultura (2008) 

- La Cultura i el territori : una reflexió sobre el paper dels ajuntaments en el desenvolupament cultural dels Països Catalans (2010) 

També ha col·laborat en l’edició d’estudis o llibres entre els quals destacaríem: 

- El temps de la Imaginació

- El contracte de Barcelona amb l’Europa de la cultura

- La cultura en el món que veu

- El llibre blanc de la Cultura a Catalunya (1999) 

Mascarell inicià el seu pas per Interacció en 1994 on sota el títol Universitat d’estiu de polítiques i gestió cultural impartí el curs Nous reptes i nous lideratges en la gestió pública de la Cultura.

A Interacció 1996, Les polítiques públiques i la Cultura, presentà la seva ponència Els creadors, entre la societat i el mercat en l’àmbit de Polítiques Culturals i cohesió social

Participà a Interacció 1998  on, juntament amb Xerardo Estévez (Ajuntament de Santiago) i Joaquim Nadal (Ajuntament de Girona) en el debat Les estratègies culturals de Barcelona, Girona i Santiago de Compostel·la dins l’àmbit El plantejament com a estratègia.

A Interacció 2002,  Polítiques per a la Interculturalitat, participà a la inauguració i a la sessió de cloenda de les jornades.