Planificació, gestió i governança

Víctor Vich | Latin American Research Review Volume 48, Special Issue, 2013 

Resumen: El presente artículo combina la reflexión académica con la propuesta política. Retoma la pregunta sobre la importancia de las políticas culturales e intenta fundamentar una nueva respuesta. Sostiene que las políticas culturales no pueden concentrarse únicamente en la pura organización de eventos. Más allá del fomento a la producción cultural, del establecimiento de mejores mecanismos para su circulación y de dirigirse a públicos diferenciados, el ensayo apuesta por una política cultural que apunte a la deconstrucción de los imaginarios hegemónicos, vale decir, al intento por intervenir en aquellos sentidos comunes que se encuentran hondamente afianzados en los habitus sociales. Si el capitalismo contemporáneo basa buena parte de su poder en la dominación simbólica, este ensayo entiende que los símbolos y la cultura en general son igualmente un lugar de respuesta.

  
Un estudi analitza fins a quin punt el sistema cultural territorial respon al relat d’un Estat descentralitzat o si evoluciona cap a dinàmiques de reequilibri central.
  

L’article de Joaquín Rius i Mariano Martín Zamorano, publicat a Revista d’Estudis Autonòmics i Federals (núm. 19, 2014), revisa críticament una idea molt estesa en la literatura comparada: la identificació d’Espanya com a model cultural descentralitzat i proper a una estructura quasifederal.

Un recull coral impulsat per Banlieues d’Europe que explora el paper real de governs, ciutadania i societat civil en la governança cultural actual.

El document reuneix més d’una vintena d’autors internacionals que analitzen el significat present de la subsidiarietat des de la teoria democràtica fins a la pràctica institucional.

Quatre assaigs breus que exploren com la creativitat pot redefinir el futur de les ciutats i orientar polítiques urbanes més sensibles, complexes i habitables.
  

L’editorial Comedia publica una sèrie de quatre textos de Charles Landry dedicats al concepte de ciutat creativa. El conjunt proposa una lectura estratègica del desenvolupament urbà contemporani

  
Què estan fent les ciutats europees per facilitar la mobilitat d’artistes i professionals de la cultura i què en podem aprendre des de l’àmbit local.
  

La mobilitat cultural s’ha consolidat com una peça clau de les polítiques culturals urbanes a Europa.

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.

Un monogràfic que revisa críticament com governs i institucions defineixen, mesuren i utilitzen la participació en les arts, i què implica això per a les polítiques culturals públiques.
  

El número especial de Cultural Trends titulat Exploring policies on participation and engagement in the arts constitueix una síntesi crítica imprescindible per entendre el gir discursiu que ha viscut la participació cultural en les darreres dècades.

Una publicació de l’Institut Ramon Muntaner recull reflexions i experiències sobre cooperació cultural al territori
  

«L’associacionisme i els equipaments culturals al territori» és el nou volum de la col·lecció Espai Despuig, editada per l’Institut Ramon Muntaner. El llibre aplega les aportacions de la taula rodona homònima celebrada el novembre de 2011 a Lloret de Mar

  

Samuel Jones proposa un model renovat per a la participació cultural pública, combinant innovació, responsabilitat social i tecnologia.
  
  
Samuel Jones, assessor del Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic i investigador principal de la fundació Demos, centra el seu treball en arts, museus, galeries, creativitat i comunicació intercultural. El seu estudi independent Culture Shock, encarregat pel DCMS, analitza la participació ciutadana en cultura i esports i ofereix recomanacions clau en un context de canvi polític i restriccions econòmiques.

  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies.