Institucions culturals i Infraestructures

 
Una mirada comparada a les tensions, les singularitats i els límits dels sistemes culturals de les comunitats autònomes.
  

Aquest número monogràfic de la revista RIPS. Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas està coordinat pels professors Arturo Rodríguez Morató i Joaquim Rius Ulldemolins, de la Universitat de Barcelona. La publicació recull els resultats d’una investigació de llarg recorregut sobre les polítiques culturals de les comunitats autònomes espanyoles, desenvolupada durant sis anys per un equip d’investigadors de diverses universitats del país.

 
Dues publicacions clau per repensar críticament la cultura durant la Transició i qüestionar els relats consensuats que han marcat l’art, les institucions i l’imaginari cultural de la democràcia espanyola.
 

Dos volums imprescindibles per conèixer amb més profunditat la realitat cultural espanyola durant el període de la Transició. Ambdós qüestionen els relats oficials que han presentat la Transició com un procés homogeni, modèlic i sense fissures, i en fan emergir les paradoxes, les tensions i les contradiccions.

  
El dossier monogràfic De la digitalització de la cultura a la cultura digital de Digithum analitza com les tecnologies digitals no només transformen suports i canals, sinó la pròpia lògica de producció i participació cultural.
  

  
L’estudi Making Culture Accessible, elaborat per Annamari Laaksonen per al Consell d’Europa, analitza com els marcs jurídics i polítics condicionen l’accés real a la vida cultural i proposa eines per reforçar-lo.
  

Aquest informe ofereix una panoràmica estructurada dels instruments legislatius i polítics europeus vinculats a l’accés i la participació cultural.

  
Un informe impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i elaborat per Pau Mas i Agnès Pros analitza el paper de les federacions culturals i assenyala camins de modernització compartida entre administració i sector associatiu.
  

El tercer sector cultural travessa una etapa de redefinició profunda vinculada a transformacions socials, canvis en els valors col·lectius i noves condicions institucionals.

  
Una obra col·lectiva coordinada per Samuel Jones planteja un canvi de paradigma cultural: passar de proveir cultura a facilitar que la ciutadania l’expressi i la configuri.
  

Fruit del diàleg sostingut amb figures com John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Jones edita per a Demos el volum Expressive Lives, inspirat en el concepte d’“expressive life” formulat per Bill Ivey a Arts, Inc.: How Greed and Neglect Have Destroyed Our Cultural Rights. El llibre reuneix especialistes que exploren la relació entre expressió cultural i participació des d’enfocaments diversos i complementaris.