Cultura a la societat contemporània

Una guia clara, viable i necessària per revisar els museus des del detall quotidià fins a la seva estructura, amb propostes aplicables també des dels municipis.

El feminisme fa temps que interpel·la les institucions culturals, però sovint ho fa des de fora o des de les grans ciutats. Repensar el museu. Una guia de reflexió i actuació amb perspectiva feminista és una proposta que interpel·la directament els equips professionals, pensant en el dia a dia dels museus i equipaments d’arreu del país.

  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.

#Compartim 21 arriba amb un recull de textos que, des de diferents punts de vista, posen la cultura al centre del debat social, polític i emocional. Parlem de resistència, salut mental, drets laborals, intel·ligència artificial, Europa, Palestina o fotografia analògica. Des de Romania fins al Raval, passant per Brussel·les i Vilassar, la cultura es mostra com a espai de crítica, d’imaginació i de cura. I, mentrestant, a casa nostra es publiquen plans de patrimoni, glossaris digitals, informes del sector i opinions que reclamen noves mirades. Què ens ha cridat l’atenció aquesta setmana? Aquí ho teniu.
  
  

  
Setmana 20 de l’any i la cultura continua generant diàlegs que ens interpel·len. Aquesta setmana hem seleccionat articles que exploren com repensar els museus perquè siguin espais vius i útils per a la comunitat, la urgència d’una sobirania digital europea per a la cultura i els debats sobre la concentració empresarial en festivals i plataformes. També descobrim propostes que vinculen cultura, urbanisme, digitalització i arts escèniques en contextos complexos.

Aquest 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, posem el focus en el vincle entre educació, digitalització i sostenibilitat cultural. Què vam aprendre durant la pandèmia? I què n’ha quedat?
  

Durant els mesos més durs del confinament, molts museus catalans van reaccionar amb rapidesa i van obrir finestres digitals per mantenir viu el contacte amb les escoles i les famílies. Xarxes socials, reptes en línia, vídeos formatius, materials pedagògics en PDF...

El Ministeri de Cultura d’Espanya ha obert la convocatòria per participar a l’XI Encuentro Cultura y Ciudadanía, que se celebrarà a Barcelona els dies 26 i 27 de setembre de 2025, com a part de les activitats prèvies a MONDIACULT 2025, la Conferència Mundial de la UNESCO sobre polítiques culturals  i desenvolupament sostenible.

 
Les fake news també interpel·len els museus. En un moment en què la desinformació erosiona la confiança pública, els equipaments patrimonials tenen l’oportunitat —i la responsabilitat— de reforçar el seu paper com a espais de veracitat. La jornada Confluències 2025 posa el focus en aquest repte.
 
  

Vivim en un entorn on la veritat lluita per fer-se un lloc. La desinformació, alimentada per les xarxes socials, la intel·ligència artificial i els interessos polítics i econòmics, s’ha convertit en un dels principals riscos per a la salut democràtica de les societats.

 
Setmana 19 i el mapa cultural no s’atura: projectes arrelats al territori, museus valents que es transformen, debats oberts sobre accessibilitat, memòria i precarietat. A #Compartim ens fixem en les iniciatives que aposten per una cultura més justa, participativa i connectada amb la realitat social. Aquesta setmana, el dret a la cultura ressona fort, des del Pallars fins a Brussel·les.
 
  

Art per arrelar joves al Pallars

Rural Utòpica: "Els joves no tenen accés als drets culturals en els territoris de muntanya"

La Rural Utòpica és una associació nascuda al Pallars Sobirà per combatre l’aïllament cultural dels joves en territoris de muntanya. Les impulsores —Vanesa Freixa, Violeta Bofarull i Marta R. Peribáñez— denuncien que els adolescents no tenen garantit l’accés als drets culturals, especialment a l’art, que consideren essencial per al desenvolupament personal i comunitari.

 
Una plataforma i una guia europea volen fer més tangibles valors com la inclusió, la participació o el benestar en les polítiques culturals.
 
  

El 9 d’abril, Dia d’Europa, és una bona ocasió per posar el focus en iniciatives que busquen enfortir els vincles entre cultura i valors socials al nostre continent. Una d’elles és l’Inventari Europeu de Valors Socials de la Cultura, una plataforma digital pensada per ajudar a concretar els grans conceptes –inclusió, participació, diversitat, benestar...– que sovint apareixen als discursos sobre política cultural.

 
L'Oficina de Difusió Artística (ODA) impulsa una jornada innovadora que connecta l'art contemporani amb la salut mental, posant el focus en el benestar comunitari i la transformació social a través de la creativitat. Aquesta trobada, adreçada a professionals del sector cultural i de la salut, ofereix un espai per explorar com l'art pot esdevenir una eina poderosa per a la inclusió i la cura emocional.
 
  

Art i salut mental: una aliança transformadora

La jornada s'inicia amb una conferència a càrrec d'Anna Palou i Helena Herranz, fundadores d’Espai Escletxa (Amposta), que presenten una aproximació crítica a la salut mental des de models no hegemònics.