Cultura a la societat contemporània

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Para realizar este informe, se ha contado con la participación de una quincena de analistas, al tiempo que se han consultado diversos anuarios de entidades públicas y privadas y se ha realizado una encuesta a más de un centenar de expertos y agentes culturales de todos los sectores, que han calificado con un 4,5 de nota media las políticas culturales en España, frente al 5,1 otorgado en 2011, es decir un suspenso alto frente al aprobado justo de entonces.

La tradicional responsabilitat de construir un edifici sòlid sobre les polítiques culturals reposa tant en els actors culturals com en l'administració pública. Avui potser cal anar una mica més lluny: en un context massa institucionalitzat, la responsabilitat reposa sobretot en els actors culturals i en la seva determinació de ser actors rellevants per a la societat. Entenc aquestes línies, sobretot, com a provocacions per accelerar uns debats urgents.

  
L’estudi de Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García i David Throsby per al Brighton Business School Centre for Research in Innovation Management examina com les retransmissions teatrals als cinemes poden ampliar públics i redefinir l’experiència escènica.

Aquest informe analitza el potencial de les retransmissions en directe d’obres teatrals a sales de cinema a partir del cas de dues produccions del National Theatre

A l’article publicat a Urban Studies, Jacqueline Groth i Eric Corijn examinen com els espais urbans buits o residuals qüestionen la planificació institucional i obren noves formes de ciutat.

El text analitza el paper dels espais indeterminats dins les dinàmiques urbanes contemporànies. Descampats, fàbriques abandonades o zones industrials obsoletes esdevenen escenaris d’activitats culturals alternatives

 Merete Sanderhoff (ed.) ׀ Statens Museum for Kunst
 

Cal no confondre algunes eines de participació ‘sense esforç’ que proporcionen les xarxes socials amb una veritable participació activa on els usuaris adquireixen coneixement i experimenten amb la creativitat. Aquest és un dels molts arguments i idees crítiques que aporta aquest document que recull algunes de les intervencions presentades als seminaris Sharing is Caring 2011 i 2012 celebrats a Copenhaguen

  
Una anàlisi que revela com el context polític i econòmic condiciona el model, el relat i la funció pública dels museus científics.
  

El treball de Xavier Roigé, publicat a DEMESCI – International Journal of Deliberative Mechanisms in Science (vol. 3, núm. 1, 2014), examina el desenvolupament recent dels museus de la ciència a España amb una perspectiva que combina anàlisi institucional i lectura sociocultural.

  
Un estat de la qüestió que situa els drets culturals al centre del debat jurídic contemporani i en reivindica el reconeixement efectiu.
  

  
Una anàlisi crítica dels processos que estan redefinint les indústries culturals i creatives en l’era de les plataformes
  

Philippe Bouquillion, Bernard Miège i Pierre Moeglin, en aquesta obra publicada per Presses universitaires de Grenoble, examinen l’aparició d’una nova economia política dels béns simbòlics que es troba en plena configuració.

  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani.

  
Un informe britànic analitza evidències, límits i oportunitats de les intervencions artístiques en el tractament de la demència, amb la música com a protagonista terapèutica.
  

L’informe elaborat per Marsaili Cameron i Belinda Sosinowicz, impulsat per The Rayne Foundation i la National Alliance for Arts Health & Wellbeing, defensa que demostrar l’eficàcia clínica de les intervencions artístiques serà determinant per assegurar-ne el finançament estable.