Interacció

  
Un informe britànic analitza evidències, límits i oportunitats de les intervencions artístiques en el tractament de la demència, amb la música com a protagonista terapèutica.
  

L’informe elaborat per Marsaili Cameron i Belinda Sosinowicz, impulsat per The Rayne Foundation i la National Alliance for Arts Health & Wellbeing, defensa que demostrar l’eficàcia clínica de les intervencions artístiques serà determinant per assegurar-ne el finançament estable. El document examina el paper de l’art, especialment de la música, en l’atenció a les demències al Regne Unit, reuneix bones pràctiques, assenyala mancances en supervisió i avaluació i identifica una bretxa qualitativa que demana més formació professional, desenvolupament metodològic i circulació de recursos.

Diverses recerques, incloses les de la Universitat de Plymouth, indiquen que la música activa circuits neuronals i pot millorar de manera significativa la memòria quotidiana en fases inicials de la malaltia mitjançant ritmes, melodies i lletres. En un context demogràfic on es preveu que una de cada tres persones majors de seixanta-cinc anys pugui patir demència i on el cost social supera el de patologies com el càncer o les malalties coronàries, els autors plantegen la necessitat d’explorar aquestes intervencions amb més profunditat i rigor.

El text parteix del seminari Music & Dementia celebrat el novembre de 2013 i assenyala l’absència d’un sistema clar de finançament per a les arts en l’àmbit sanitari. Proposa un model mixt amb participació pública i del tercer sector, juntament amb una planificació precisa que defineixi en quins estadis de la malaltia resulten més eficaces les pràctiques artístiques i quines estructures administratives poden sostenir-les.
  

Idea central 

La consolidació de les arts com a eina terapèutica en la demència depèn tant de l’evidència científica com de l’articulació institucional que en garanteixi continuïtat i qualitat.

Accés
PDF: Sustaining the note of hope. Music, dementia and meaningful lives