Interacció

  
Una anàlisi que revela com el context polític i econòmic condiciona el model, el relat i la funció pública dels museus científics.
  

El treball de Xavier Roigé, publicat a DEMESCI – International Journal of Deliberative Mechanisms in Science (vol. 3, núm. 1, 2014), examina el desenvolupament recent dels museus de la ciència a España amb una perspectiva que combina anàlisi institucional i lectura sociocultural. El punt de partida és clar. Aquest tipus d’equipaments constitueixen laboratoris privilegiats per observar la relació entre coneixement científic i societat.

L’article argumenta que la museïtzació de la ciència no pot entendre’s només com una decisió pedagògica o cultural. Depèn de factors estructurals com polítiques públiques, models de finançament, expectatives de públic i narratives de progrés. Això explica per què molts museus científics combinen tres dimensions sovint tensionades entre si. La divulgació educativa. El consum cultural. La construcció de nous referents simbòlics associats a la modernitat i la innovació.

Una aportació rellevant és la idea que els continguts expositius no són neutrals. Reflecteixen visions concretes sobre què és la ciència, quin paper té en la societat i quins relats de futur es volen promoure. En conseqüència, estudiar aquests museus equival a analitzar polítiques culturals implícites.

El text aporta una lectura útil per a gestors públics perquè situa els museus científics dins l’ecosistema de governança cultural. No són només infraestructures de divulgació. Són dispositius socials que articulen identitat, educació i estratègia territorial.
  

Idea central 

L’article demostra que els museus de la ciència no només divulguen coneixement sinó que reflecteixen les prioritats socials, polítiques i econòmiques del moment en què es creen.

Accés

PDF Los Museos de la Ciencia en España: entre la Divulgación Científica, el Consumo Cultural y la Creación de Nuevos Referentes Sociales. DEMESCI, 2014.